L’allotjament temporal d’urgència que ofereixen els Serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser una solució de curt termini, però en molts casos s’acaba cronificant. És a dir, una situació que hauria de ser de dies o a tot estirar de setmanes, s’acaba allargant durant mesos o, fins i tot, anys per a molts usuaris. Aquest és el mode de vida de l’Ana Maria, que viu, amb el seu fill de 13 anys, en allotjaments temporals des del 2019, quan va ser desnonada de l’habitatge on residien.
Des del setembre del 2024 que l’Ana Maria viu en un habitació, sense cuina, en un hostal a la Dreta de l’Eixample. En aquest cas, l’estança es troba en bones condicions, però en anteriors ocasions denuncia deficiències i problemes d’insalubritat. “No hi ha cap altre solució que viure de manera precària”, diu amb resignació l’Ana Maria. Segons explica, veu impossible llogar un pis o habitació en el mercat lliure perquè no compleix els requisits necessaris.
Una situació que repercuteix en la salut
La seva situació, diu l’Ana Maria, no creu que millori a llarg termini. Des del febrer que ha de fer un copagament de 300 euros mensuals per l’estança on viu. Això, diu, l’hi impedeix poder estalviar per tenir altres opcions.
Davant això, l’Ana Maria creu que haurà d’anar enllaçant allotjaments temporals d’urgència o opcions que li faciliten des del Sindicat d’Habitatge de Gràcia. Aquesta provisionalitat assegura els genera estrès i els està afectant la salut. “No sabem si acabarem aquí els dies i el meu fill podrà acabar l’escola”, lamenta l’Ana Maria.
Denuncien que el protocol no funciona
El Sindicat d’Habitatge de Gràcia acompanya l’Ana Maria. Aquesta entitat denuncia que viure d’aquesta manera és “una situació d’indignitat” per a les persones. “Una habitació no pot ser mai un reallotjament digne”, insisteix la Judit Martínez, del sindicat.
El sindicat també denuncia que el protocol per allotjar d’urgència les famílies que han perdut casa seva, que es va aprovar el juny del 2024, no funciona. No només això, asseguren que el que fa és afegir més pressió a les famílies perquè amb una caducitat de sis mesos suposa fer revisions contínues del cas. A més, afegeix que el protocol no soluciona casos de racisme i classisme immobiliari.
El 65 % s’hi estan més de sis mesos
L’Ajuntament explica que els copagaments, com el que té l’Ana María, no són habituals i només s’apliquen quan es valora que l’ingrés familiar permet assumir part del cost d’un servei, el dels allotjaments d’urgència, que sobre el paper no hauria d’allargar-se més de sis mesos. Ara bé, reconeix que més del 65 % acaben superant aquesta estada i es cronifiquen. De fet, hi ha casos que van més enllà dels cinc anys. El 2024, més de 3.000 persones van requerir un allotjament d’urgència amb un cost de 38 milions per a les arques municipals.
Tipus d’allotjaments temporals d’urgència
L’Ajuntament de Barcelona, a través dels Serveis Socials, disposa de fins a sis tipus d’allotjaments temporals d’urgència. Hi predominen els pisos, amb 160, i el segueixen els pisos d’autonomia (31), pensions (27) i els centres i recursos amb suport professional de l’àmbit social (17). En menor mesura, hi ha albergs (7) i hostals (5).
