Amnistia Internacional s’ha pronunciat sobre la sentència del procés. Tal com es va filtrar divendres, l’organització conclou que la condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és una amenaça als drets a la llibertat d’expressió pacífica i de reunió pacífica. Per això, en demanen l’alliberament immediat i que les condemnes s’anul·lin.
L’informe carrega contra la vaguetat de la definició de delicte de sedició i la interpretació que en fa el Tribunal Suprem i alerta que posa en perill l’exercici de protestes pacífiques.
“Penes excessives i desproporcionades”
L’informe considera que els dos líders independentistes tenien dret a expressar les seves opinions i organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum de l’1 d’octubre i a la independència de Catalunya.
La coordinadora de l’organització a Catalunya, Adriana Ribas, assenyala també que encara que les protestes intentessin impedir el compliment d’una resolució judicial, no van fer incitació a la violència. Per això, conclouen que la condemna a nou anys de presó per un delicte de sedició “és desproporcionada i excessiva, perquè els fets que els imputen són pacífics”.
També alerten que la desobediència civil pacífica està protegida per la legislació internacional sobre drets humans.
Preocupació per la indefinició del delicte de sedició
Una de les principals preocupacions d’Amnistia després d’analitzar al detall la sentència és que respon a una interpretació excessivament àmplia i perillosa que fa el Tribunal Suprem del delicte de sedició.
L’organisme considera que les penes imposades als dos líders de les entitats independentistes i als altres set als càrrecs polítics (els ex-membres del govern català i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell) se sustenten en la vaguetat de la definició del tipus penal en el Codi espanyol. En el cas dels polítics empresonats, l’informe no nega que podrien haver comès algun delicte enjudiciable en virtut del càrrec oficial que excercien en aquell moment. Però també en qüestiona la condemna per sedició.
Per això, demana una revisió del tipus penal i insta el Ministeri Fiscal que “defensi el respecte del principi de legalitat, d’acord amb els estàndards internacionals de drets humans“.
Alerta de la “criminalització” del dret de protesta pacífica
Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques de l’organització, ha destacat que s’obre la porta a criminalitzar qualsevol persona que exerceixi el dret de llibertat d’expressió pacífica i de reunió pacífica. Això podria tenir un efecte paralitzant perjudicial en les protestes pacífiques perquè moltes persones poden optar per l’autocensura dels seus drets per la severitat de les penes imposades.
També critica l’equiparació entre el tipus penal dels conceptes “força o fora de les vies legals” i el terme “tumultuari”. L’informe considera que pot ser un precedent perquè les autoritats estableixin un “sostre il·legal” en el nombre de persones que poden exercir el seu dret de manifestar-se pacíficament a la vegada. “Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometen actes il·legals o alguns manifestants utilitzen la violència”, afirma.
No hi han trobat indicis de un judici injust
Quan es va fer pública la sentència del procés, l’organització va dir que estudiaria la resolució judicial, que ha qualificat de “llarga” i “complexa”. Amnistia ha estudiat la fase d’instrucció, les 52 sessions de judici i la sentència, i en l’anàlisi no hi ha trobat cap factor que indiqui que el judici en conjunt sigui injust, però sí que consideren la sentència injusta, i per això en demanen la nul·litat en el cas dels dos líders independentistes.
També comparteixen la”preocupació” del Suprem, expressada en la sentència, respecte a declaracions d’algunes autoritats espanyoles que “podrien haver vulnerat el dret a la presumpció d’innocència” per haver-los “considerat culpables abans de la celebració del judici”. No obstant això, consideren que aquestes declaracions “no semblen haver tingut impacte en el procés judicial”.
