compartir
La Fundació Amics de la Gent Gran acompanya les persones d’edat avançada que pateixen soledat no desitjada gràcies a la tasca dels voluntaris. Actualment, hi ha 900 parelles de voluntaris i gent gran que comparteixen dues hores a la setmana, per anar a fer un tomb, jugar a jocs de taula o, simplement, mantenir una conversa.
Amics de la Gent Gran alerta, però, que necessita més voluntaris, sobretot joves. Albert Quiles, director de Relacions Institucionals de la fundació, ha explicat en una entrevista al bàsics que la llista d’espera d’usuaris és de tres mesos. “Hi ha unes 25-30 persones en espera. Quan una persona gran fa la petició, intentem anar al més ràpid possible perquè, per llei de vida, la gent gran no té tot el temps del món“.
“És un alè de companyia que t’ajuda a anar passant”
La Glòria Luque té 74 anys i és usuària de l’associació. Va perdre la mare el novembre de l’any passat i, des d’aleshores, viu sola. Té família però viuen fora de la ciutat i, tot i que parla sovint amb ells, això no és suficient. “A principis d’any, vaig tenir un atac d’ansietat. Sento que tinc el suport de la família i els amics, però sí que hi ha aquell moment en què tanques la porta i et quedes sola“.
Cada setmana, la visita l’Andrea Cirmeni, de 28 anys. Va venir d’Itàlia i fa dos anys que viu a Barcelona. Totes dues han establert una molt bona relació. “Aquestes dues hores que passo amb ella són un alè nou, de companyia, d’una persona que no coneixies, i és un alè que t’ajuda a anar passant“, ha clamat la Glòria.
L’Andrea, per la seva banda, ha assegurat que la Glòria li està donant tot el que buscava: “És una persona molt interessant! Estic aprenent d’ella, d’una vida diferent en un lloc diferent. És un intercanvi“. Tant és així que, mentre la Glòria ensenya a l’Andrea a jugar al parxís, aprofita per aprendre italià: “Lei è precisa come un orologio svizzero. Això vol dir ‘Ella és tan puntual com un rellotge suís'”.
L’entrevista completa a un membre, una usuària i una voluntària d’Amics de la Gent Gran
