Per Álvaro Salinas, director esportiu del Club de Bàsquet Grup Barna, l’esport en si no té valors. És, però, un mitjà excel·lent per transmetre’n, i una eina més, com podria ser l’escola, fer música o teatre, per educar els més petits. “Amb l’esport els pots inculcar valors com el treball en equip, la superació personal, la disciplina o el fet de pertànyer a un grup, i sobretot el compromís amb l’activitat, amb els companys i la resta de l’equip”, ens explica Salinas.

El paper de l’entrenador

Aquest treball per transmetre als més petits coneixements d’un esport i, a més a més, valors és feina, bàsicament, dels entrenadors. Per Salinas, és molt important “que els nanos siguin part del procés de l’equip, que sàpiguen què està passant en tot moment”. Creu que és necessari que entenguin per què es practica un determinat exercici, què aporta certa jugada o per què proposen una tàctica concreta. Ens diu que aleshores, quan els nois i noies entenen per què estan fent les coses i poden relacionar-les les unes amb les altres, es dispara el seu nivell d’aprenentatge.

Dia Internacional de l'Educació

El paper de les famílies

“Ens agradi o no, no podem oblidar que les famílies hi són. I realment tenen un impacte en els nens“. Salinas ens comenta que, sovint, les famílies no són conscients de “la pressió que poden arribar a posar als fills, les exigències que transmeten al grup o la pressió al mateix entrenador”. Per ell, un entrenador té 12 persones al seu càrrec i ha d’intentar buscar el millor per a cadascuna a la vegada que també ha de buscar el millor per al grup. Aquest doble objectiu normalment porta que individualment no tothom sempre en surti beneficiat. Creu que les famílies i els mateixos jugadors han d’entendre que “no sempre es pot destacar i fent un pas enrere segurament s’aconsegueix que el grup faci un pas endavant“.

La competitivitat

Segons Salinas, “l’esport reflecteix els valors de la societat actual que prima qui ha anotat més, qui ha guanyat més, qui ha fet els millors resultats… i això és una cosa que el nen o nena va rebent”. Creu que lluitar contra aquest entorn és complicat. “Moltes vegades acaba un partit que s’ha guanyat però l’entrenador no en surt content”. Salinas opina que el grup ho ha de saber. Per ell, l’equip ha de sortir content després d’un partit “si realment ho ha donat tot, si poden estar satisfets amb la feina feta, si han sigut conseqüents amb el que s’ha entrenat durant la setmana, independentment del marcador final. Si això s’ha aconseguit, aleshores per nosaltres és una victòria”.