compartir
Barcelona avança en l’àmbit educatiu, reduint desigualtats i també frenant l’abandonament dels estudis dels majors de 16 anys. És una de les conclusions esperançadores de l’Informe d’Oportunitats Educatives 2024, fet per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona analitzant a fons els principals indicadors i proves fetes al curs 2023-24, entre els quals l’Informe PISA i les competències bàsiques de sisè de primària i 4t d’ESO.
La foto fixa que dibuixa aquest treball també subratlla com s’ha reduït la repetició escolar a 4t d’ESO. A Barcelona ha passat d‘un 19,6 % de repetidors al curs 2021-22 fins al 14,1 % al 23-24. Malgrat això, aquí els investigadors alerten que l’alumnat més vulnerable i d’origen estranger manté indicadors més negatius, tant en repetició com en les dificultats per acabar l’ESO.
Diferències entre barris
Sobre la ciutat, les diferències socioeconòmiques són evidents: mentre que a Sarrià – Sant Gervasi un 87 % de l’alumnat va acabar l’ESO amb totes les matèries aprovades, a Nou Barris la xifra baixa fins al 59,8 %. Vol dir que un 40 % de l’alumnat tenia suspesos.
Avenços de l’alumnat vulnerable
En un context de davallada general dels resultats acadèmics, Barcelona presenta uns resultats acadèmics comparativament millors que els del conjunt del país. Mentre que a Catalunya un 15,3 % de l’alumnat de primària té un nivell baix de nota mitjana a totes les competències, a Barcelona el percentatge és inferior, un 13,3 %.
Destaca la millora entre l’alumnat vulnerable (NESE-B) de sisè de primària, que avança més que la mitjana catalana. Concretament, els dels centres públics han passat d’obtenir 60,7 punts a les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO a obtenir-ne 66,7 mentre que els dels centres concertats han passat dels 67,6 als 71,9 punts.
Aquesta radiografia mostra també un panorama optimista en la continuïtat dels estudis, el que es coneix com l’abandonament escolar prematur, que xifra el nombre d’alumnes que deixen els estudis després de 4t d’ESO. Mentre que a Catalunya la taxa és del 14,8 % a Barcelona es redueix a la meitat (7,7 %). Aquí, l’informe valora positivament l‘àmplia oferta d’estudis postobligatoris i l’augment de places d’FP a la ciutat, especialment d’alguns àmbits molt demandats, com la salut. L’estudi remarca el dèficit de places en els graus superiors.
Reducció de la segregació
L’informe valora positivament la reducció de la segregació escolar a Barcelona en l’última dècada, arran de l’aprovació del pla de xoc impulsat el 2021 que reparteix l’alumnat vulnerable entre les escoles públiques i concertades. Malgrat això assegura que els centres públics continuen concentrant de manera “desproporcionada”, l’alumnat de nacionalitat estrangera en tots els nivells educatius. El curs 2023-2024, per exemple, el percentatge d’alumnat estranger a Primària als centres públics arribava al 25,5%, mentre que als privats era un 18,9%.
El treball destaca l’augment de matrícula a instituts i escoles públics al ciutat, que ja supera el 50 % . Entre els avenços, assenyala l’increment de places a les bressol municipals, que ja cobreix el 66 % de la demanda, per sobre dels objectius marcats per la UE.
Més places públiques a escoles i instituts
Per tot plegat, els responsables de l’estudi consideren que “Barcelona ha avançat en equitat educativa” i valoren positivament mesures com la posada en marxa d’aules d’acollida accelerada i també l’impuls municipal a les beques d’activitats extraescolars i de suport acadèmic. Un dels investigadors de l’Institut Metròpoli, Andreu Termes, assenyala que els resultats a Barcelona demostren que les polítiques fetes “amb mirada d’equitat, poden fer que l’alumnat vulnerable millori resultats i s’avanci en l’excel·lència”.
