La crisi del coronavirus ha suposat un repte informatiu de primer ordre. L’allau de dades i d’informacions ha obligat els mitjans de comunicació a adaptar-se i a crear equips específics per al tractament de tot el material relacionat amb la pandèmia. Però l’interès per l’actualització constant de les dades i per les valoracions dels experts ha generat també un cert estrès per als departaments de comunicació dels hospitals.
“Hem viscut una allau que no ens pensàvem que viuríem“, ha assegurat al programa ‘reset’ Xavier Francàs, cap de comunicació de l’Hospital Clínic. En el seu cas, ha explicat, han passat de rebre una mitjana de 70 peticions mensuals per part dels periodistes a més de 700 en els últims tres mesos, totes aquestes relacionades amb la pandèmia. “I això amb el mateix equip de persones”, ha reblat Francàs.
Molt similar és la situació que es viu a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on aquestes gestions també “s’han multiplicat moltíssim“, segons el director de Comunicació, Estratègia Corporativa i Atenció Ciutadana, Fran Garcia. En aquest cas, es tracta de peticions que arriben per part de “molts més periodistes, no només de salut, sinó també d’altres que s’hi han hagut d’afegir perquè ara pràcticament és el monotema”. Ara, però, Garcia diu que “ja ens hem adaptat a la situació“.
Una situació mai viscuda abans
Per tot plegat, els responsables de comunicació dels dos hospitals han coincidit a afirmar que mai no s’havien trobat amb cap situació similar a aquesta. En tot cas, el més similar va ser la gestió dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a la Rambla, tot i que “allò va durar només uns dies”, ha recordat Garcia, mentre que ara “portem vuit mesos i els hospitals som el centre de la informació“.
En aquest sentit, Francàs ha subratllat que “estem vivint una situació històrica que ha de quedar documentada“. Per això, els dos hospitals han fet esforços per “fer compatible la transparència amb la seguretat dels pacients i del personal“, tal com ha afirmat el seu company.
Més tendències que dades
La gestió de les dades ha evolucionat al llarg de tots aquests mesos. Segons Fran Garcia, “al principi era molt difícil sumar les dades de tots els hospitals i de vegades no coincidien amb les de Salut”. Ara, però, el responsable de comunicació de Vall d’Hebron considera que “s’ha anat millorant” i ara “parlem més de tendències que de dades“. Es tracta de “fugir del minut i resultat” per evitar que l’opinió pública tingui un excés d’informació.
Xavier Francàs també coincideix amb què “és molt important explicar les tendències per saber si estem pujant o baixant” perquè les dades concretes “canvien constantment”. El cap de Comunicació del Clínic també ha subratllat la necessitat que hi hagi “una sola font d’informació”, així com de “comparar les dades seguint els mateixos paràmetres“.
El cas de betevé
La redacció de betevé ha hagut de fer un esforç important per assumir l’allau d’informació i dades que arriben constantment sobre el coronavirus. Actualment, s’ofereix una actualització constant sobre la incidència de la pandèmia a Barcelona barri a barri, la corba dels casos a Catalunya, el risc de rebrot per comarques o la situació de les escoles. La periodista Meritxell Hernández ha explicat que l’increment de dades ha obligat a reforçar l’equip dedicat al tractament d’aquesta informació. Si el principi era només una periodista, Patrícia Álvarez, qui les processava, ara s’hi ha afegit ella entre setmana i la Sara López el cap de setmana.
