Després d’uns dies de pluges, el pol·len de plàtans, xiprers, pins o pollancres que hi havia a l’ambient s’ha reduït de forma notable. Són plantes que pol·linitzen aviat i que aquest any ja ho havien fet afavorides per unes temperatures càlides per l’època. En aquest sentit, per la directora de l’ICTA-UAB i responsable de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, Jordina Belmonte, “la primavera s’ha tornat plàcida”.
La situació, però, pot capgirar-se d’aquí a unes setmanes, ja que la mateixa pluja també ha contribuït a regar i fer créixer altres espècies, com les gramínies, que pol·linitzen més tard i que podrien fer-ho amb força. Una primavera plujosa escurçaria aquest període de floració i netejaria l’aire, però en cas contrari, la concentració de pol·len en l’aire superarà, previsiblement, la mitjana.
Cal canviar els costums ornamentals
Davant d’aquesta situació, Belmonte recorda a les persones amb al·lèrgies la importància de tenir un bon diagnòstic i conèixer bé l’element que provoca reacció. Això permet “evitar-lo tant com es pugui o mirar de protegir-se’n”.
En l’àmbit de ciutat, però, també es poden prendre mesures. D’una banda, reduir la contaminació, que la investigadora reconeix que “irrita les mocoses i agreuja els problemes respiratoris”. De l’altra, evitar arbres com els plataners, oliveres o pollancres, que poden provocar reaccions al·lèrgiques, i plantar altres espècies a les zones noves o quan s’hagi de substituir l’arbrat. “Es tracta que diversifiquem una mica i canviar els costums”, diu.
Drons per mesurar els nivells de pol·len
Des de fa anys, els experts recullen mostres de l’aire per comptar els tipus de pol·len i les espores que hi troben. Uns registres que després analitzen en relació amb les precipitacions o les temperatures per intentar fer prediccions.
Ara, part d’aquesta tasca la faran els drons que ha desenvolupat l’empresa Dronosphere en col·laboració amb l’ICTA-UAB.
Es tracta d‘una aplicació pionera a l’estat espanyol i que, segons un dels cofundadors de Dronosphere, Franciso Javier Roldán, “permet captar mostres de zones on fins ara no s’havia pogut arribar”. Això ha de permetre fer els estudis aerobiològics de manera més ràpida i selectiva i poder repercutir-ho en l’àmbit de la salut i la prevenció de problemes respiratoris.
