La problemàtica del sensellarisme s’ha anat agreujant i ampliant a nous espais, fins al punt que afecta més perfils en els últims anys. Per això ara, i amb gairebé 2.000 persones pernoctant als carrers de Barcelona segons l’últim recompte d’Arrels, les entitats es mostren amoïnades per un futur en què famílies senceres —amb infants— dormin al carrer habitualment. Més, perquè aquesta és una realitat que ja s’ha estès en altres països d’Europa.
De moment, segons ha pogut saber betevé, hi ha associacions que han notificat algun cas puntual de famílies que, després d’un desnonament, han hagut de pernoctar al carrer o bé en algun vehicle, tot i que no és comú. Tot plegat, però, preocupa que pugui augmentar en un futur i més en un context en què el sensellarisme “no té fre”. “Ho parles amb qualsevol companya i ens fa molta por”, relata Anna Hernández, treballadora de Serveis Socials de l’Ajuntament i representant sindical de la CGT. Hi coincideix Irene Abilla, de Docents 080, que relata que pot ser una realitat immediata, i més quan “hi ha desnonaments amb menors cada dia”.
La resposta ha deixat de ser ràpida, inclús amb menors
La problemàtica principal és, segons les entitats, que els infants també viuen els desnonaments i que han deixat de ser un factor de vulnerabilitat que agilitzi els recursos o els allotjament temporals. “No hi ha places ràpides”, diu Hernández. Abilla, de fet, relata que ens últims anys ha acompanyat desenes de desnonaments on hi havia menors implicats. Fins ara, s’havien aturat o tenien alternativa, però ara la resposta ja no és la mateixa.
L’Elena, del Sindicat d’Habitatge del Raval, explica que això no és una situació actual: “La resposta no és eficaç en absolut, perquè no es gestiona una alternativa residencial fins que s’ha efectuat el desnonament“. Abans, diu, la resposta de l’Administració era més ràpida si hi havia menors i el problema ara és que “el sistema està saturat“. Tot plegat, doncs, porta les tres entitats a pensar que això se solucionaria si s’evitessin els desnonaments i si es poguessin donar ajuts al lloguer.
Una línia vermella per a l’Administració
Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, descriu el sensellarisme de menors com una línia vermella, un extrem claríssim que no s’hauria de produir a la ciutat. De fet, assegura que les situacions puntuals que s’han notificat s’han solucionat i que sempre hi ha una protecció social cap als infants. De fet, fa pocs dies, a la ciutat, es van posar en marxa 15 allotjaments per a persones vulnerables, set dels quals, destinats a famílies amb menors.
Qui també n’ha parlat és David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, que en declaracions a betevé, afirma: “Com que cada vegada hi ha més famílies en situació de sensellarisme, és possible que cada vegada vagin més acompanyades de menors“. Ara bé, diu que això és una situació que s’ha d’evitar i, tot i que l’Ajuntament de Barcelona “ho fa bé”, està desbordat i han de millorar els recursos per fer front a una realitat que cada vegada afecta més persones.