El 10 de març del 2020 pocs imaginaven que ens esperaven mesos sencers tancats a casa. Cinc anys després de l’esclat de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, ens queda molt lluny quan es va confinar els primers habitants, els de la Conca d’Òdena, la ciutat d’Igualada i poblacions del voltant. També per a alguns polítics, aquella època costarà oblidar-la: és el cas d’Alba Vergés, aleshores consellera de Salut. Aquest dilluns ens ha visitat al betevé directe per repassar com va haver d’entomar aquells dies tan complicats, i no s’ha mossegat la llengua per parlar del que no han après sobre la pandèmia alguns polítics influents.
“És una decisió que prens sent molt conscient del que representa”
Al programa bàsics, de betevé, ens vam fer ressò de la decisió que va haver de prendre Vergés aquell 10 de març. Ho va anunciar força afectada, conscient que l’episodi que se’ns presentava era extrem. “No te n’oblides mai, però sí que n’aprens, i realment quan et poses a recordar et quedes glaçada, de pensar que estàvem així“, explica Vergés.
“No hi ha precedents, és la primera vegada que has de prendre una decisió d’aquestes característiques i ets molt conscient del que representa”, afegeix. “Les xifres d’aquells dies ara semblen ridícules, tot estava amagat i a punt de sortir, l’esclat va ser global, a tot arreu”, sentencia.
Fent una mirada a les polítiques actuals, Vergés s’ha mostrat força crítica, sobretot amb les dels Estats Units: “Les polítiques de Trump o de Musk em molesten, sempre van amb la motoserra, perquè és el contrari del que ens ha ensenyat aquesta pandèmia, no ho hauríem d’acceptar“, assegura.
El dia a dia de Vergés en una “Barcelona buida”
“Em vaig quedar en un hotel al costat del Departament de Salut”, explica Vergés. “Em llevava molt d’hora, anava a la conselleria, treballava amb l’equip per dir el que sabíem i el que no, i miràvem de posar un punt d’esperança“, relata. Vergés està molt agraïda de les cures que va rebre durant aquella època, en una “Barcelona buida”, on calia actuar amb comptagotes i explicar el què i el perquè de cada decisió.
Segons Vergés, si ara visquéssim una pandèmia, estaríem molt més preparats: “El vessant assistencial va demostrar que es podia transformar ràpid, en no res vam fer moltes coses”, argumenta. “I també hi ha moltes malalties que no les sentim perquè Salut Pública les treballa bé“, conclou.
Ara bé, sens dubte el punt d’inflexió que va suposar una fita importantíssima va ser la primera vacuna. “Mai oblidaré aquell 27 de desembre quan van vacunar la Josefa, la gent estava esperant des de feia molts mesos aquell dia”, assegura l’exconsellera. “És una data molt compartida”, afegeix.
“La bondat de la societat es mesura amb com cuides la gent gran”
Dies enrere us vam explicar com les residències de gent gran van patir el virus de manera especial. Sobre aquesta qüestió, Vergés ha volgut compartir la seva reflexió: “La bondat de la societat també es mesura amb com cuides la gent gran”. A més, ha manifestat la necessitat d’invertir en el sector social, donar recursos, prestigiar la feina que fan les treballadores de les residències, que obtinguin un reconeixement propi del seu sector.
