Els allotjaments temporals que contracta l’Ajuntament de Barcelona per acollir persones en situació de vulnerabilitat que s’han quedat sense casa sovint són font de queixes o crítiques pel seu estat. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar betevé, durant l’últim any, el consistori ha fet 52 inspeccions als que havien rebut més queixes. Arran d’això, ha deixat de col·laborar amb quatre d’aquests allotjaments, ha obert set expedients lleus i en uns altres sis casos està pendent de comprovar si compleixen amb la llicència. L’activitat inspectora també continua aquest 2025, i està previst que aquest primer semestre es facin 98 inspeccions més.
La meitat de les queixes, per l’estat de les instal·lacions
Actualment els serveis socials municipals tenen en cartera un total de 247 allotjaments temporals urgents (ATU), 160 dels quals són pisos, 27 pensions, cinc hostels, 17 centres amb treballadors socials, set albergs i 31 pisos autònoms.
El 78 % d’aquests ATU estan gestionats per cinc operadors diferents i, segons l’Ajuntament la nota mitjana dels establiments és superior a 8. Així, el consistori explica que les queixes només representen el 2,3 % dels usuaris allotjats. El 52 % d’aquestes fan referència a l’estat de les instal·lacions, un 19 % són per plagues, el 10 % per problemes de convivència, i el 15 % per problemes amb l’alimentació. Segons l’Ajuntament, el 2023 es van resoldre el 85 % d’aquestes incidències i el 2024 aquesta xifra ha pujat fins al 93 %.
Actualment hi ha més de 3.000 persones allotjades en ATU i el 74 % de les estades superen els sis mesos. En total, el 2024 l’Ajuntament va destinar 34 milions d’euros a aquest servei.
