compartir
L’Ajuntament de Barcelona monitoritza les persones que viuen a l’assentament de la Zona Franca, el més gran de la ciutat, per poder atendre’n les necessitats socials. L’objectiu final del consistori, però, és desmantellar aquest punt. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha explicat a la Comissió de Seguretat que esperen “fixar el moment més oportú per intervenir”, tenint en compte la necessitat d’atendre la realitat social que hi ha al darrere. Actualment hi ha una vuitantena de tendes instal·lades, tot i que no és un espai conflictiu i no s’hi generen problemes de convivència.
El Consorci treballa per garantir la seguretat de l’espai
L’assentament està ubicat a l’esplanada enjardinada que recorre tot el carrer Número 2, un espai propietat del Consorci de la Zona Franca i que es troba a pocs metres del Centre de Primera Acollida, on les persones que viuen reben assistència social i poden cobrir les seves necessitats bàsiques, com la higiene o l’alimentació.
“Estem treballant amb els serveis socials per incorporar aquestes persones a la societat”, ha explicat al bàsics Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca. I afegeix que treballen per “garantir la seguretat no només dels acampats sinó sobretot i bàsicament dels usuaris del polígon”.
Desvinculen l’assentament amb la proximitat dels serveis socials
Els serveis socials de l’Ajuntament expliquen que intenten fer vincle amb les persones que viuen a l’assentament per poder-los informar dels recursos que tenen disponibles i establir plans de millora de la seva situació, sempre que acceptin la intervenció. Els Serveis Socials, però, desvinculen la ubicació de l’assentament de la proximitat amb el Centre de Primera Acollida de la Zona Franca, i ho relacionen amb el fet que en aquesta zona han trobat un espai disponible on establir-se. Recorden que a la ciutat hi ha vuit serveis d’atenció diürna per a les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat, i que es troben distribuïts per tot el territori.
Per contra, Arrels Fundació considera que quan els sensesotre marxen de les zones cèntriques de la ciutat “desconnecten del circuit d’assistència social i de l’entorn que han construït durant anys o mesos”. “Perden molts cops els mitjans de subsistència i la xarxa veïnal de suport”, lamenta la directora d’Arrels, Beatriz Fernández.
