El Parc de la Ciutadella s’ha convertit en un punt sensible de consum de droga a Barcelona. L’Ajuntament hi ha detectat el problema des de fa un temps i té un dispositiu en marxa amb diferents equips municipals que treballen sobre el terreny. Com passa a la resta d’espais de la ciutat on es detecta consum de substàncies estupefaents a la via pública, al parc hi intervenen diàriament equips socials —d’atenció a persones sense llar i de gestió de conflictes a l’espai públic—, Guàrdia Urbana, Parcs i Jardins i els serveis de neteja.
Un d’aquests equips es dedica a pentinar el parc diàriament per detectar si hi ha xeringues abandonades. Segons les dades provisionals d’aquest 2024, l’Ajuntament afirma que cada mes es retiren d’aquest espai una mitjana de 35 xeringues, és a dir, una cada dia de mitjana.
Un equip de betevé ha estat testimoni de la presència d’aquestes xeringues. Divendres, 22 de novembre, va veure com una brigada municipal en recollia dues i aquest dimecres també n’ha pogut detectar en una segona visita al parc.
Alguns veïns també han expressat en declaracions a betevé la preocupació per la degradació del parc. “Constantment veiem com s’hi consumeixen drogues i a qualsevol hora del dia”, assegura la Cristina Muriel, veïna i usuària del parc. Defineix la situació d’aquest espai com a “alarmant” i explica que l’estat i la seguretat de la Ciutadella “han baixat moltíssim els últims dos anys”. Un relat semblant al que fa una altra usuària, la Valeria, que explica que més d’una vegada s’ha trobat xeringues i que hi ha parts del parc que intenta evitar.
L’Ajuntament demana no vincular el consum de droga amb les persones que pernocten al parc
L’Ajuntament de Barcelona demana no associar les persones sense llar que pernocten al Parc de la Ciutadella amb activitats il·lícites com el consum o la venda de droga. Tal com ja va avançar fa uns dies la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, en una entrevista al betevé directe, el consistori insisteix que es tracta d’un grup molt heterogeni, tant pel que fa a l’edat com a la situació i la trajectòria vital, que no necessàriament ha d’estar vinculat a aquesta problemàtica.
