L'informe, fet per l'Ajuntament, conclou que la majoria dels venedors són homes d'origen pakistanès i senegalès. El 83 % resideix a Barcelona, amb una mitjana de prop de quatre anys d'estada. Per a gairebé tots, la venda ambulant és l'única font d'ingressos. Les entrevistes fetes a més de 200 persones entre els mesos d'abril i agost mostren que els venedors s'organitzen de forma similar. L'estudi afirma, però, que la majoria NO estan controlats per màfies i actuen de forma individual o a través de xarxes de suport mutu. Tot i això, en alguns casos, especialment els llauners, reconeixen l'existència de xarxes migratòries o de falsificació de papers un cop arriben a Catalunya. Pel que fa als recursos públics, la seva relació amb els serveis socials és mínima, només un 9 % en fan ús. Quant als serveis de salut o les urgències, només hi recorren un 38 % i en fan ús tan sols en cas de necessitat. D'altra banda, gairebé la meitat tenen familiars a càrrec (molts, als països d'origen). Entre el 65 i el 85 % d'aquestes persones estan en situació administrativa irregular (indocumentades) i la majoria voldrien iniciar processos de regularització per la via de l'arrelament familiar. LAIA ORTIZ, tinenta d'alcalde de Drets Socials "Si algú vol jugar a utilitzar persones que estan en situació de vulnerabilitat com un arma política i fer desmemòria del que ha suposat el fenomen els últims anys, ja s'ho faran. El que sí que farem és abordar un pla integral sobre aquest fenomen, sent conscients que no s'eradicarà, però que sí que poden gestionar millor del que es gestiona ara."
El diagnòstic del consistori descarta l’existència d’estructures jerarquitzades, tant en la venda de llaunes de cervesa com d’articles falsificats, i assenyala que, per a la majoria de venedors, el “top manta” és l’única via d’ingressos. També indica que un 83 % dels entrevistats viuen a Barcelona, on resideixen des de fa uns quatre anys, i destaca que la majoria no té els papers en regla. En aquest punt, confirma que hi ha màfies en els processos migratoris i alerta que es produeixen pràctiques d’estafa en la compravenda de contractes laborals per tal que les persones migrades puguin obtenir el permís de residència i treball i regularitzar així la seva situació al país.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat la majoria de venedors són “refugiats econòmics i de conflictes bèl·lics”, que paguen fins a 7.000 euros pels viatges migratoris i arriben a Barcelona amb l’expectativa d’enviar diners a la família, que encara es troba el seu lloc d’origen. Ortiz també ha destacat que la integració en els serveis socials és molt baixa: prop d’un 40 % de les persones entrevistades han utilitzat el Sistema Català de la Salut i només un 9 % ha anat a Serveis Socials a demanar ajuda, una dada que evidencia l’existència de dinàmiques de suport entre els grups.
El consistori ha anunciat que en les properes setmanes tindrà a punt un pla integral per abordar la situació dels venedors, que treballarà conjuntament amb Barcelona Activa, la Guàrdia Urbana, la Regidoria d’Educació, el districte de Ciutat Vella i el comissionat de Seguretat. Algunes vies d’intervenció que hi ha sobre la taula són: augmentar la interlocució per incrementar la mediació; integrar el col·lectiu en el serveis socials de la ciutat i explorar si és viable un projecte cooperatiu amb el col·lectiu de la venda ambulant, tal com es va fer amb els venedors de ferralla.
El consistori també ha apel·lat a la responsabilitat de l’Administració de l’Estat i de la Generalitat per tractar conjuntament la venda a la manta. Ortiz ha afirmat que l’origen del conflicte no es troba en la gestió de l’espai públic sinó en les polítiques migratòries i ha demanat ajuda: “ens trobem sols”, ha afirmat. La tinenta d’alcalde de Drets Socials també ha definit el fenomen com un problema metropolità, i ha avançat que el consistori convocarà reunions amb altres municipis per abordar-lo de manera integral. Segons els càlculs del consistori, només a Barcelona hi ha 395 persones que es dediquen a la venda a la manta, 213 de les quals han estat entrevistades per elaborar aquesta diagnosi.
La radiografia
Les zones amb més presència de “top manta” són el districte de Ciutat Vella, les àrees properes a les Fonts de Montjuïc i l’Anella Olímpica, així com el conjunt monumental del Parc Güell, al districte de Gràcia. La radiografia defineix quatre col·lectius diferenciats dedicats a la venda ambulant i especifica les particularitats de cadascun:
–Venda de records en zones turístiques (origen indoasiàtic): la majoria són homes d’entre 18 i 45 anys, un 65 % són d’origen pakistanès i prop de la meitat tenen familiars a càrrec. Més del 70 % es troben en situació irregular i la meitat volen iniciar processos de regularització per la via d’arrelament. Un 80 % viuen a Barcelona.
–Venda de llaunes de cervesa en zones d’oci nocturn (origen indoasiàtic): homes, un 68 % procedents del Pakistan; prop del 90 % es troben en situació irregular i estan empadronats al seu lloc de residència, la majoria a Barcelona.
–Venda de productes d’imitació (origen subsaharià): homes, un 65 % d’origen senegalès i la meitat fa més de cinc anys que són a la ciutat. Un 66 % no tenen els papers en regla i, d’aquests, la meitat volen regularitzar la seva situació.
–Venda de productes recuperats de contenidors o sobrers: homes, un 88 % d’origen africà; només un 11 % es troben en situació irregular i un 80 % fa més de cinc anys que són a la ciutat. Un 63% han buscat recursos d’atenció social.
L’estudi s’ha elaborat entre el febrer i l’agost de 2015, fruit de 213 entrevistes amb persones que es dediquen a la venda ambulant.
