Una donació de sang és, quasi per definició, un sinònim d’altruisme o de solidaritat. Però, en aquest cas, aquest concepte es pot multiplicar per tres: a banda de sang, de cada extracció també se n’obtenen plasma i plaquetes. Cada element té una durabilitat diferent. Això obliga a haver de condensar i d’optimitzar al màxim el temps en què es processa cada donació per poder-ho aprofitar tot.
Des que una bossa amb sang d’una donació arriba al Banc de Sang i Teixits —on es processen les donacions— fins que surt cap als hospitals per ser subministrada a un pacient, no passen més d’entre 24 i 48 hores.
Anàlisi per assegurar la donació
La primera fase per la qual passa una mostra de sang és una anàlisi en què se’n constata la seguretat. S’hi fan serologies per detectar possibles malalties contagioses com, entre d’altres, el VIH, la sífilis, l’hepatitis B o l’hepatitis C.
Un cop completat aquest procés —i identificat també el grup sanguini al qual pertany la sang— la mostra ja està disponible per ser tractada.
Multiplicar una donació per tres
La bossa amb la donació de sang entra en una centrifugadora on, literalment, se’n separa en tres productes diferents:
- hematies, que contenen els glòbuls vermells
- plasma, que evita les hemorràgies i les infeccions
- plaquetes, que afavoreixen la cicatrització de ferides
Un cop obtingut cada element, i ja tenint-los per separat, es conserven. Ara bé, la durabilitat de cadascun és diferent, per la qual cosa alguns elements es distribueixen als pacients receptors amb més rapidesa que altres:
- hematies: es conserva a una temperatura d’entre 2 i 6 ºC un màxim de 42 dies
- plaquetes: es conserven a 22 ºC, en moviment, i durant cinc o set dies
- plasma: es conserva congelat durant un màxim de tres anys
