compartir
(ACN/ Redacció) Un estudi clínic demostra que afegir immunoteràpia abans i després de la cirurgia millora la supervivència en pacients amb tumors de cap i coll localment avançats. Aquests resultats obren la porta a poder oferir noves oportunitats terapèutiques als pacients amb un tipus de càncer que ha vist pocs avenços en tractaments nous en les últimes dècades.
Per als pacients amb carcinoma escamós de cap i coll localment avançat, després de la cirurgia, la radioteràpia és el tractament estàndard. En els pacients amb pitjor pronòstic s’hi afegeix també la quimioteràpia. Aproximadament un terç acaben recaient i només la meitat sobreviu als cinc anys.
Un assaig clínic amb 714 pacients
A l’estudi internacional hi han participat investigadors del Grup de Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, liderats per la doctora Irene Braña. L’assaig clínic de fase 3 KEYNOTE-689 investiga l’eficàcia i la seguretat del pembrolizumab, un anticòs monoclonal dirigit a la proteïna PD-1, abans i després de la cirurgia.
En l’assaig van participar 714 pacients, 321 van rebre pembrolizumab abans i després de la cirurgia, a més del tractament estàndard de radioteràpia prèvia amb o sense quimioteràpia. La supervivència lliure d’esdeveniments als 36 mesos va ser del 57,6 % al grup de pembrolizumab i del 46,4 % al control en tots els participants.
Una nova estratègia terapèutica
La doctora Braña explica que l’estàndard d’atenció per a pacients amb carcinoma escamós de cap i coll localment avançat “no ha canviat de manera substancial des del 2004, en què es va establir l’addició de quimioteràpia a la radioteràpia postoperatòria com a règim de tractament per a la malaltia d’alt risc”.
Aquesta oncòloga mèdica, coautora de l’estudi, destaca que els resultats de l’assaig mostren que “una nova estratègia terapèutica basada a afegir immunoteràpia, en aquest cas un inhibidor de punt de control immunitari, abans i després de la cirurgia, millora significativament la supervivència lliure d’esdeveniments en aquests pacients, i obre la porta a poder oferir noves oportunitats terapèutiques”.
