ORIOL RUSCA, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona "Motius jurídics no n'hi ha cap, al contrari, que no es faci atempta contra la Constitució i la legalitat. No hi hauria d'haver motius polítics contraris a la legalitat i a la Constitució. Motius tècnics no hi poden haver perquè no em diran que el Ministeri no té mitjans per traduir al català un text, sabent a més que des de Catalunya se'ls facilitaria."
Les entitats denunciants consideren que la decisió del Govern espanyol d’utiltizar només el castellà en els examens d’accés a l’advocacia que han de fer els graduats en dret catalans, i excloure el català de les matèries avaluables, és un acte il·legal i de discriminació lingüística que en vulnera l’oficialitat. L’ICAB i l’IEC, entre altres institucions, consideren que no usar el català és una vulneració de la Constitució, que estableix l’oficialitat de les llengües reconegudes als estatuts d’autonomia i el deure de protegir i tenir un especial respecte per les llengües oficials diferents de l’espanyol. Afegeixen, a més, que vulnera l’Estatut de Catalunya (que estableix el dret d’opció lingüística) i la Carta Europea de les Llengües.
Aquest dissabte, 442 graduats en dret catalans s’examinaran de la prova d’accés a l’advocacia en llengua castellana. L’executiu espanyol, de qui depèn la prova obligatòria per poder exercir la professió, ha desatès la petició del Consell de l’Advocacia Catalana perquè la prova estigui disponible en les llengües cooficials de cada comunitat autònoma. Els denunciants afegeixen que no hi ha motius econòmics per no traduir l’examen, ja que tant l’IEC com la Generalitat s’han ofert a fer-ho sense que això no suposi cap cost a l’administració central. En les correccions, a més, no caldrien correctors en llengua catalana, ja que es tracta d’una prova de tipus test.
La convocatòria de l’any passat ja es va impugnar perquè es realitzava un únic examen a Madrid i en castellà. Després que es reclamés la descentralització de la prova, Madrid va anunciar la constitució de sis comissions avaluadores per a aquest any 2015 en diferents comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Galícia, el País Basc, Astúries i Madrid. L’anunci, però, no especificava en quina llengua es faria l’examen. Per això es va fer una petició al Ministeri de Justícia perquè els aspirants catalans tinguessin l’opció de fer la prova en la llengua pròpia, una petició que finalment no s’ha complert. Els representants dels advocats consideren que aquest fet augmenta la precarietat i el poc ús del català en un sector en què la marca d’adequació dels òrgans judicials en desincentiva l’ús. A Catalunya, només un 12,5% de les sentències judicials estan escrites en llengua catalana.
