Andreu Van den Eynde afirma en el seu escrit que les dues querelles són “pràcticament idèntiques” i fa constar que “la raó de la doble presentació és estrictament la qüestió a l’aforament”. Argumenta, però, que el cas de Joan Josep Nuet, que no és membre de la Diputació Permanent, és un exemple que “l’existència d’aforats no implica necessàriament la separació de les investigacions”. És tenint en compte això que demana al Tribunal Suprem que es declari competent per instruir la causa contra el govern català, destituït en aplicació de l’article 155 de la Constitució. També justifica la necessitat d’agrupar els dos processos per la naturalesa dels delictes, que remarca que es basen en “actuacions grupals i repartiment d’obligacions”.
En l’escrit presentat al Suprem aquest divendres, l’advocat de Carme Forcadell i Anna Simó també fa referència a la interlocutòria d’admissió del procés contra la Mesa del Parlament, en què afirma que es feia constar que el magistrat instructor tenia la potestat de reclamar la competència de “tots aquells procediments en què existeixi un objecte comú”, sempre i quan hi hagués “una relació de connexió que podria fer que existissin ‘fets inescindibles’ respecte als que aquí [al Suprem] s’investiguen”. En concret, Van den Eynde apunta que, a més del procés contra el govern, també es feia referència a la que porta el Tribunal Superior de Catalunya, també contra la Mesa del Parlament, i a les diligències obertes pel Jutjat d’Instrucció número 13 després de la macrooperació de la Guàrdia Civil del 20 de setembre. Sobre el fet que hi hagi quatre òrgans judicials investigant fets que qualifica d'”idèntics”, Van den Eynde afirma que és una distribució “curiosa i, en tot cas, generadora d’indefensió”.
