Aquesta era una de les mesures més esperades per moltes famílies: l’anunci del president Sánchez sobre la mesura per prohibir que els menors de 16 anys puguin tenir comptes i perfils en aquest àmbit digital. De fet, Espanya no és pionera en aquesta decisió, altres països com Austràlia, França o Dinamarca ja l’han començat a implementar.
En una entrevista al bàsics, de betevé, la portaveu d’Adolescència Lliure de Mòbils, Noemí Puigdellívol, assegura que els adults tenen part de responsabilitat en tot això. “Els hem donat una eina que era perillosa sense valorar-ho prèviament“, afirma la portaveu. “Els hem causat danys i els n’estem causant avui dia, però creiem que amb mesures es pot revertir o pal·liar”, afegeix.
El professor de Pedagogia Aplicada a la UAB i coordinador de la Comissió sobre Digitalització Responsable, Màrius Martínez, assegura que, si bé la prohibició és una de les mesures més rellevants a tenir en compte, no és la més important.
Una formació digital analògica en xarxes socials
Martínez assegura que prohibir i posar límits en l’ús de les xarxes socials és un deure que té el Govern, però també la reponsabilitat que quan els petits arribin a tenir accés a aquestes eines estiguin preparats per interactuar-hi d’una manera productiva i crítica.
Puigdellívol assegura que des de l’associació han demanat que es faci una formació digital analògica, sense dispositius digitals i seguint les recomanacions mèdiques. “La formació en pantalles s’ha de fer amb requisits de seguretat, softwares lliures, un professorat format en els riscos que pot comportar l’exposició prematura al món digital, així com un acompanyament proporcional a l’edat del menors”, assegura Puigdellívol.
Efectes en l’estructura i les funcions neuronals
Martínez assegura que una exposició primerenca a pantalles implica efectes en l’estructura neuronal i també en les funcions neuronals. “Pel que fa a les xarxes socials, aquesta exposició massa prematura por suposar un ús inadequat dels entorns lúdics digitals, processos d’assetjament, de violència o suplantacions de personalitat, entre d’altres”, afegeix el professor.
Tot i això, Martínez assegura que les xarxes socials són arma de doble tall. “S’ha de buscar un ús crític, productiu i actiu de les xarxes per aconseguir una bona interacció en aquests entorns”, afegeix.
