El jutge considera fonamentats i admissibles els arguments de la cinquantena d'"indingats" que van presentar la querella. Experts en drets consultats interpreten que si s'ha admès a tràmit és perquè el magistrat veu indicis de delicte suficients per obrir una instrucció. En la interlocutòria, el jutge conclou que els fets relatats pels "indignats" imposen una investigació per esclarir si es va vulnerar el dret fonamental de la llibertat de reunió i si es va atemptar contra la integritat de les persones. Acceptar a tràmit una querella és un fet habitual. Només ha de complir certs requisits formals i contenir en el relat de l'acusació particular mínims indicis de delicte. En aquest cas, la compareixença dels 48 "indignats" i les imatges que van presentar com a proves, han estat suficients perquè el magistrat admeti a tràmit l'acció penal. Va dirigida contra els comandaments dels Mossos d'Esquadra, entre ells el director del cos, Manel Prat, i la en aquell moment tinenta d'alcalde de Seguretat Assumpta Escarp. El govern municipal assegura que, si cal, donarà tot el suport necessari a l'exregidora a través dels serveis jurídics de l'Ajuntament. L'acusació particular també es querella contra el conseller d'Interior, Felip Puig. El jutge, però, no l'investigarà perquè, en tractar-se d'un aforat, no disposa de competències suficients.

El jutge acorda admetre a tràmit la querella interposada contra aquests responsables per mig centenar d'”indignats”, arran de l’operació policial, que va causar més d’un centenar de ferits, i ha obert una causa en la qual ha acumulat 50 denúncies més presentades als jutjats per les càrregues.

La investigació es dirigeix també contra el responsable del dispositiu d’ordre públic a Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Antoni Antolín; contra un cap dels antiavalots, David Bordas; així com contra els guàrdies urbans i policies autonòmics que en puguin resultar responsables, per possibles delictes contra drets fonamentals, com el de reunió.

La querella presentada pel mig centenar d'”indignats” es dirigeix la qual cosa correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.