L’agent de la Guàrdia Urbana investigat pel crim al Pantà de Foix del maig 2017 ha declarat, en el judici, que la mort de la víctima respon a un cas de “violència de gènere però amb el resultat a la inversa”. És a dir, segons la seva versió, l’acusada i la víctima -que eren parella- van tenir una forta discussió i ella el va matar.
Això s’explica, segons l’investigat, perquè l’acusada aquella nit tenia “la cara envermellida” i un “senyal perfectament visible al coll que semblava d’una agafada”. Sota aquesta premissa, l’acusat s’ha tornat a presentar davant el tribunal només com a encobridor del crim, com va fer aquest divendres.
Ara bé, si primer va parlar de “lleialtat” a l’acusada, aquest dissabte ha fet un pas més enllà i ha parlat de “segrest emocional” perquè li va jurar “per les seves filles” que no confessaria els fets a ningú. Per això, segons ha dit, també va acceptar canviar el to de les trucades i dels missatges que es van enviar els dies posteriors al crim perquè ella, ha dit, l’hi va demanar. Sospitaven que llavors la policia ja tenia els seus telèfons punxats. En aquesta línia, ha tornat a negar que haguessin planificat un pla tots dos per matar la víctima.
La defensa li aplana el camí
Després de contestar les preguntes de l’acusació particular, s’ha negat a respondre l’advocada de l’acusada per “cansament mental”. Seguidament, l’ha interrogat la seva defensa que li ha anat aplanant el camí per defensar davant el jurat el seu paper com a simple encobridor del crim de la Guàrdia Urbana. Per això, ha intentat aclarir dues qüestions que, a les acusacions, els trontollen del relat de l’acusat.
D’una banda, el fet que en totes les declaracions d’instrucció no va explicar que l’acusada, la nit del crim, li va parlar de “cops” a la víctima i fins i tot “d’un tret”. S’ha justificat dient: “Jo sempre he tingut una fe cega en aquesta senyora i pensava que diria [durant la investigació]: ‘Em va pegar, se me’n va anar la mà’. Però això no va passar i per això estem com estem”, ha dit.
També ha explicat per què va canviar de versió en la reconstrucció del crim del juny del 2017. Primer va declarar que va entrar a casa seva de matinada per la porta i després, en la reconstrucció, va demanar confessar que havia saltat la tanca. Ho ha justificat per la “pressió” del moment, per què al llarg de la diligència -ha dit- els mossos el gravaven de molt a prop i a fora hi havia molts mitjans de comunicació.
Alhora, ha remarcat que sempre ha mantingut que no va participar de la mort i que va veure la víctima ja assassinada dins del vehicle. “Vaig sentir pena però maximitzada perquè ningú mereix acabar així i menys a mans de la persona que estima”, ha dit.
El fiscal acusa de fals testimoni el pare de l’acusada
Un cop acabat l’interrogatori, s’han donat per reproduïdes les proves documentals i les parts han fet les conclusions finals. En el cas de la fiscalia, manté que els dos acusats són coautors d’un suposat delicte d’assassinat. També ha demanat que es dedueixi fals testimoni contra tres persones: el pare i el veí de l’acusada i un agent de la Guàrdia Urbana que, segons la investigació, li va buscar coartada.
Pel que fa la defensa de l’acusat, ha modificat les seves conclusions. Ha decidit fer-se enrere en l’absolució i ara accepta que se’l condemni a dos anys i 10 mesos de presó per un delicte d’encobriment.
La sessió d’aquest dissabte ha estat extraordinària i es deu a la crisi del coronavirus. Per por d’una possible suspensió, el magistrat va habilitar aquest divendres a la tarda i aquest dissabte per fer la declaració de l’acusat. Així, entre dilluns i dimarts es faran els informes finals, els acusats tindran dret a l’última paraula i el cas quedarà vist per a sentència.
