Quan van començar el tràmit de conclusions finals, el Consorci va elevar a definitives les seves acusacions i no va personar-se contra CDC, perquè l’ens, malgrat la pressió de l’Ajuntament de Barcelona, no ho havia decidit. Més tard però, el Consorci va canviar d’opinió i va decidir acusar CDC, però aleshores el tribunal no va donar el permís al lletrat per canviar les conclusions al·legant que estava fora de termini. El fiscal també s’hi va oposar a acceptar aquesta modificació però, tot i això, va donar l’opció a l’acusació d’adherir-se contra el partit en el tràmit d’informes finals, encara que fos de forma simbòlica. El lletrat però no ho ha fet i ha justificat que el seu dia no va modificar les conclusions perquè, assegura, no va rebre cap ordre del Consorci.
En la lectura del seu informe final, l’advocat del Consorci també ha criticat que el fiscal rebaixés les peticions de penes per a Fèlix Millet i per als Montull. Ha esgrimit que no se’ls pot aplicar ni l’atenuant de confessió, ni la de reparació del dany ni la de dilacions indegudes.En el mateix sentit, s’ha expressat el lletrat de la Fundació del Palau i de l’Orfeó, Javier Zuolaga que també considera que no es poden aplicar les atenuants. També ha mostrat la seva indignació pel “saqueig i espoli colossal” i la “burla i el creixent desvergonyiment” dels acusats al Palau.
“Osácar no és Bàrcenas”
L’acusació popular, exercida per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ha estat l’última acusació en presentar el seu informe final. L’advocat Àlex Solà ha carregat contra l’extresorer de CDC, Daniel Osácar, que considera que va “perfeccionar” els mecanismes d’ingressos irregulars que va començar l’extresorer Carles Torrent, ara mort. En aquest sentit, ha remarcat que “Osácar no és Bàrcenas”, ja que no es va quedar diners. Ha dit però que Osácar va facilitar el presumpte finançament irregular de CDC i que això encara és “més greu perquè sacseja els fonaments d’una democràcia”.
L’advocacia de l’Estat insisteix en el delicte contra l’Agència Tributària
En la presentació del seu informe final, l’advocat de l’Estat ha conclòs que l’expresident del Palau, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, van defraudar també l’Agència Tributària durant l’espoli de la institució cultural. Sosté que van cometre irregularitats fiscals entre els anys 2006 i 2009, tot i que el frau només es va produir suposadament el 2007, ja que la xifra defraudada va superar els 120.000 euros, que és la xifra a partir de la qual es pot considerar delicte.
El lletrat ha insistit que el suposat frau el van cometre des d’una “caixa única” que Millet, Montull i l’ex-directora financera, Gemma Montull, “controlaven de forma total i jeràrquica”. En aquest sentit, l’Advocacia de l’Estat acusa una quarta persona, Edmundo Quintana, que era treballador del despatx de Raimon Bergós i que era qui va presentar les declaracions.
