compartir
Amb l’arribada del règim talibà al poder l’any 2021, les dones a l’Afganistan han patit una retallada de drets fonamentals que està tenint efectes cada cop més letals sobre la població en general. En els darrers quatre anys, les dones han vist com les seves vides s’esmunyen sota un burca submises a les ordres dels talibans i recloses entre les quatre parets de casa. L’última de les prohibicions del règim és que el col·lectiu femení pugui formar-se en qualsevol branca de l’àmbit sanitari. I això, asseguren, està abocant el futur del país al desastre perquè la manca de metgesses i llevadores, sumat al fet que els homes no les poden atendre, està comportant la mort diària de 24 mares i 167 infants, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Amb aquest pretext, al betevé directe ens preguntem què passarà amb els infants a l’Afganistan i qui cuidarà les dones si els homes no les poden atendre. N’hem volgut parlar de tot plegat amb la Massouda i la Farzana, dues activistes i refugiades afganeses, i també amb la Sílvia Sala, cofundadora de People Help, una organització que promou els drets de les persones refugiades.
Deixar-ho tot enrere per començar de zero
L’amenaça de viure condemnades sota la foscor del règim talibà va portar la Massouda i la Farzana a abandonar l’Afganistan a la recerca d’un nou lloc on començar de nou deixant enrere la casa, els amics i familiars; i renunciant a tots els seus somnis. No són les úniques. Més de 5,7 milions d’afganesos s’han vist obligats a desplaçar-se forçosament a 130 països i, de fet, l’afganesa és una de les poblacions refugiades de major grandària al món, segons dades d’ACNUR. Amb una motxilla buida i amb l’esperança entre les dents com a única aliada, la Massouda i la Farzana van aterrar a Barcelona des de fa quatre i dos anys, respectivament, on s’esforcen cada dia per intentar reprendre les vides que tenien al seu país d’origen.
Malgrat que les dues estudien a la universitat, reconeixen que adaptar-se a aquesta nova vida està sent més lent del que voldrien perquè pretenen tirar endavant amb la mirada posada al seu país i amb el cap i el cor encongits de saber que, tot i el seu benestar, allà hi tenen amics i familiars que estan patint.
L’activisme: obligació i responsabilitat
Les convidades somien tornar a l’Afganistan algun dia quan la situació ho permeti per treballar d’allò que els agrada. Mentrestant, però, formar-se no és la seva única ocupació. Des que van sortir de l’Afganistan, tant la Massouda com la Farzana s’han vist obligades a fer d’altaveu social per denunciar la vulneració flagrant de drets bàsics que pateixen les dones al seu país. Les dues carreguen amb la responsabilitat de fer pedagogia i divulgació del règim de la por sota el qual viuen les dones a l’Afganistan. I això, reconeix la Massouda, comporta la persecució dels seus familiars des de fa uns dies.
Ajudar on no arriben ni les institucions
Des que els talibans van prendre el control del poder que l’ajuda internacional a l’Afganistan és escassa. Per sort, el suport incondicional de les ONG que arriben on no ho poden fer governs i institucions permet que se salvin milers de vides vulnerables. És el cas de People Help, que ajuda les dones afganeses a sortir del país i tramitar l’asil. Així mateix, tal com explica la Sílvia, també fan tasques d’acompanyament per assegurar-se que aquí les persones refugiades poden desenvolupar una vida “normal”.
