La plaça del Pi ha acollit aquest diumenge a la tarda un acte per recordar la tancada de migrants a l’església de Santa Maria del Pi, que va passar fa 20 anys. Diverses persones s’han reunit davant l’església per mostrar suport als milers de migrants que hi van participar l’any 2001.

Les persones sense papers estan en una situació semblant o pitjor”
Brian, testimoni

Alguns testimonis que ho van viure des de dins han explicat que la reivindicació pels drets dels migrants continua. Denuncien que, en temps de pandèmia, més de mig milió de persones segueixen privades dels papers per una llei d’estrangeria que els dificulta les condicions de vida.

Un repàs a 47 dies d’activisme

Ara fa 20 anys de la reivindicació a l’església de Santa Maria del Pi del barri Gòtic. Diversos migrants es van tancar en senyal de protesta pel canvi de la llei d’estrangeria. La nova norma va entrar en vigor el 23 de gener del 2001 i permetia que s’expulsés del país a totes les persones migrants que no disposessin de papers de permís de residència regularitzats. Durant els primers 15 dies de la protesta van dur a terme una vaga de fam i gràcies als diferents col·lectius del barri van aconseguir matalassos, mantes, aigua i sucs. El tancament per la protesta es va estendre a Barcelona durant 47 dies, més de 1.000 migrants van arribar ocupar fins a 10 esglésies.

La perseverança dels migrants amb la vaga de fam, l’extensió dels tancaments a diferents punts de la ciutat i la solidaritat de la societat amb la seva lluita van fer possible el seu triomf. El 8 de març van signar un acord amb el qual totes aquelles persones que van arribar a territori espanyol abans del 23 de gener del 2001 obtindrien un permís de residència i treball. Aquest acord va permetre la regularització de centenars de milers de migrants, homes i dones de totes les nacionalitats.

El Brian, peça clau a les assemblees

El Brian “recorda com si fos ahir” el moment quan centenars de persones, ell inclòs, van entrar a l’església del Pi. El primer que van fer, diu, va ser una assemblea. Fruit d’aquesta reunió va sorgir la primera dificultat a la qual la revolta s’enfrontava: l’idioma. Ell, d’origen anglès, feia tasques d’interpretació i traducció per als que no entenien el català o el castellà a les assemblees, i així, narra, podien “temptejar com podien” la problemàtica de l’idioma.

Fèiem negociacions i assembles fins a les 4 de la nit. Era esgotador”
Brian, testimoni

El testimoni recorda emocionat que la vaga de fam que van iniciar “va ser una novetat mai vista a Catalunya” i que va aconseguir sacsejar el tauler polític i social de principis del segle XX. Vint anys després, però, subratlla “que la lluita segueix vigent” i l’únic camí, conclou, “és la perseverança”.