És un dels centres neuràlgics de la capital catalana, un espai privilegiat que permet, a uns i altres, fer visibles les seves demandes. Convocats per l’Acampada per la República, una quinzena de persones pernocten a la plaça des del 30 de gener, la jornada en què s’havia de celebrar la investidura de Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya. Fa 64 dies.
David Fontanals, de l’Acampada per la República, afirma que protesten “pel que ens fa el govern opressor” i insisteix que no marxaran “fins que estigui investit el president català“. Utilitzen l’espai com a altaveu per informar diàriament sobre la situació política a Catalunya als turistes que hi passen i es desvinculen de les entitats sobiranistes. Els independentistes es desmarquen de l’altra protesta i, de fet, no interactuen entre ells.
L’Acampada pels Drets s’hi va afegir només una setmana després, procedent de la plaça de Sant Jaume, on van acampar a l’octubre. S’hi han instal·lat 39 tendes de campanya, on dormen una trentena de persones, sensesostre i també persones en situació de molta precarietat. Exigeixen un habitatge digne i tenen com a objectiu visibilitzar les persones que no tenen llar.
La síndica demana més atenció social
La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha visitat l’acampada aquest dimecres i ha demanat que es posin recursos en la prevenció per evitar que augmenti el nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona i que en el darrer recompte eren 1.026. Vilà confia que l’Ajuntament escolti les demandes de les persones acampades i que els ofereixi l’atenció social que necessiten.
Fonts municipals han indicat que tècnics dels Serveis Socials han visitat les persones de l’acampada per un sostre digne i en fan un seguiment. Afirmen que es tracta de protestes emparades pels drets de reunió i manifestació però assenyalen que totes han de tenir una durada definida i han de ser temporals. En tot cas, no parlen de desallotjament i apunten que és competència de la conselleria d’Interior i, per tant, dels Mossos d’Esquadra.
Precisament, la primera setmana de febrer van rebre una ordre de desallotjament que no es va fer efectiva i aquest dimecres Ciutadans i el Partit Popular han responsabilitzat Ada Colau de les protestes a la plaça.
