(ACN/Redacció) L’advocada de la denunciant de Daniel Alves, Ester García, ha titllat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de “retrocés tant des del punt de vista jurídic com social en la lluita contra les violències sexuals”. “D’alguna forma ha sentit com si tornés al lavabo on es van produir els fets”, ha dit García, que ha avisat que aquesta decisió pot desincentivar les dones a denunciar agressions.
La lletrada ha criticat que es qüestioni una dona “perquè abans d’una agressió pugui estar ballant en una discoteca”. “És un debat que al segle XXI no l’hem de tenir”, ha lamentat, alhora que ha anunciat que jurídicament han de recórrer contra la decisió, tot i que han de tenir en compte també l’estat emocional de la jove i si pot sostenir tot el procés.
“Dos anys d’infern”
García ha explicat que la seva clienta està “molt decebuda i trista”. “Són dos anys d’infern”, ha assenyalat l’advocada, que ha apuntat que presentar recurs a la sentència de l’Audiència pot voler dir allargar el procés almenys un any més. A més, Garcia ha lamentat que la seva clienta s’assabentés de l’absolució d’Alves abans que la mateixa advocada l’hi pogués comunicar. “Això és un cop molt dur per a qualsevol clienta que pateix violència sexual”, ha continuat.
Ester García també ha comentat que a l’acusació particular li ha cridat l’atenció que es desautoritzés la primera sentència. “Si considera que hi ha un error de la valoració de la prova, la funció del TSJC és entrar a valorar totes les proves”, ha manifestat l’advocada.
Qüestionar una dona per la seva actitud “abans de l’agressió”
García ha reiterat que l’objecte judicial del cas no és el que va tenir lloc “abans o després” dels fets sinó el que va passar a l’interior del lavabo de la discoteca Sutton. “Qüestionar una dona pel fet que abans de l’agressió pugui estar ballant en una discoteca és un debat que al segle XXI no hauríem de tenir“, ha sentenciat.
La lletrada també ha exposat que a les imatges s’hi pot veure la noia ballant en una discoteca i ha assegurat que tenia “sentiments d’inseguretat i por” i ha reiterat que els fets importants són els que van passar dins del lavabo.
Pel que fa l’advocat David Sáenz, ha qüestionat que es posi en dubte la fiabilitat de la denunciant “quan la credibilitat objectiva forma part de l’avaluació de qualsevol sentència”. “El que fa basant-se en unes imatges borroses i llunyanes d’una discoteca no forma part del fet punible”, ha insistit en la línia de García. “Sorprèn que es vinculi la credibilitat de la víctima a aquestes imatges i al que entén el tribunal que és una mala explicació per part de l’Audiència”, ha continuat.
En aquest sentit, l’advocat ha reiterat que la seva clienta sempre va mantenir un “relat ferm”. En la mateixa línia, García ha comentat que la sentència remarca que les declaracions de la noia van ser persistents durant tot el procés i s’ha preguntat: “Fins a quin punt una víctima de violència sexual ha d’explicar al detall uns fets tan traumàtics?”.
