La plataforma Docents 080, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, ha presentat un informe que recopila informació sobre situacions d’infrahabitatges amb menors a Barcelona i també analitza les conseqüències que tenen la inseguretat residencial i els desnonaments en la infància i adolescència.
Els docents apunten que han detectat que als menors que pateixen problemes amb l’habitatge se’ls identifica una baixada del rendiment acadèmic, augment dels retards o, directament, absentisme. També assenyalen la falta de protocols i recursos als centres per abordar aquestes situacions i la necessitat urgent d’una resposta coordinada de les administracions i la comunitat educativa.
El col·lectiu, durant el mes d’abril, va recollir informació de 46 centres educatius de la ciutat repartits pels districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Nou Barris, l’Eixample, Sant Andreu, Sant Martí, Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi. Ho van fer a través d’un formulari en línia i amb dades d’alumnat en una franja d’edat entre els zero i els 17 anys.
“La punta de l’iceberg”
L’informe Detecció de situacions d’infrahabitatge i desnonaments en centres educatius de Barcelona també revela que un 96 % dels centres enquestats han identificat situacions d’infrahabitatge, un 85 %, canvis de domicili i un 13 %, casos de sensellarisme. En total, han comptabilitzat 215 infants afectats per processos de desnonament i 180 reallotjats en pensions. Asseguren que “aquestes xifres només són la punta de l’iceberg”.
Impacte en les condicions de vida bàsiques
Segons l’informe, a banda de la baixada del rendiment acadèmic i de l’absentisme, l’infrahabitatge també genera cansament acumulat, problemes en l’alimentació i deficiències en la higiene personal. Pels docents, un aspecte que genera molta preocupació “és la incorrecta alimentació, ja que sovint més de la meitat d’aquests infants i joves arriben al centre sense haver esmorzat”. Així constaten que aquesta realitat afecta “la seva salut, estabilitat emocional i trajectòria educativa“.
“La situació empitjorarà”
El col·lectiu també lamenta que als centres educatius hi ha “una manca de recursos per fer un acompanyament adequat i sostingut”. En aquest sentit, exigeixen a les administracions públiques prohibir els desnonaments amb infància a través de mesures legals i polítiques. També demanen que es desenvolupin protocols específics, adaptats a la realitat dels barris i les famílies.
Alerten que “si no s’actua amb urgència la situació empitjorarà”. De fet, sentencien que els resultats apunten cap a una cronificació de la vulnerabilitat relacionada amb l’habitatge i reclamen incorporar figures estables dins els centres, com mediadores o educadores per acompanyar el procés emocional dels infants i les famílies.
