La plaça de Catalunya, la via Laietana i sobretot la plaça de Sant Jaume són els escenaris més habituals de manifestacions a Barcelona. Per convocar-les, no s'ha de demanar cap permís, però sí informar-ne els Mossos. ANDREU MARTÍNEZ, director general d'Administració de la Seguretat "Manifestar-se no és una infracció administrativa, el que és una infracció administrativa és provocar les alteracions a l'ordre públic amb els danys per als béns i les persones." Per aquest motiu, l'any passat es van obrir 250 expedients sancionadors, amb multes que van des dels 200 fins als 3.000 euros. A banda, hi ha les responsabilitats individuals per agressions o destrosses. CARLES REYNER, intendent de la Guàrdia Urbana "Nosaltres fem un reportatge fotogràfic i ho passem al departament corresponent perquè pot ser que siguin entitats privades o pot ser que sigui mobiliari urbà o temes de Parcs i Jardins. Ho fem així perquè facin la seva corresponent taxació de quant pugen els danys causats." Però del que s'encarrega sobretot la Guàrdia Urbana és de tallar carrers per minimitzar el problema de trànsit. Llavors els tècnics de TMB han de desviar els autobusos per les vies que no estan tallades. JOSEP BELTRAN, cap del grup operatiu de línies de bus de TMB "Amb la gent que tenim al carrer, que són els nostres ulls. Els nostres comandaments són els que ens informen de per on va la manifestació, si gira cap a la dreta o cap a l'esquerra, i des d'aquí anem donant les instruccions oportunes per desviar els autobusos." La llei no condemna el fet de no comunicar una manifestació a l'autoritat, o de modificar-ne el recorregut sobre la marxa, sempre que això no derivi en violència. Però les convocatòries espontànies compliquen dia a dia la feina de tots aquests agents.
La Llei del dret de reunió reconeix com a tal qualsevol concentració d’almenys 20 persones. Amb aquesta norma, aprovada el 1983, es va eliminar la necessitat d’autorització prèvia per convocar una manifestació al carrer, tot i que la modificació del 1999 atorga a l’autoritat la potestat de prohibir-les o de modificar-ne el recorregut si considera que hi ha risc de violència. L’any passat, el Departament d’Interior només en va prohibir una, que Plataforma per Catalunya havia convocat a Salt.
No s’ha de demanar permís, però sí que s’hauria de comunicar la convocatòria d’una manifestació. La llei estableix que es faci amb set dies d’antelació com a mínim o, en cas d’urgència, almenys 48 hores abans. S’ha de fer davant “l’autoritat governativa”, que a Catalunya són els Mossos d’Esquadra, mitjançant un imprès o qualsevol escrit que identifiqui els convocants, lloc, dia i hora de la manifestació i breu explicació dels motius. La xifra de 2.000 manifestacions anuals correspon a les que van ser comunicades als Mossos durant l’any 2010, però tant la policia catalana com la Guàrdia Urbana s’informen per totes les vies (incloent blogs i xarxes socials) de les convocatòries que no els hi comuniquen.
Carrers tallats per manifestació
Els Mossos d’Esquadra consulten amb la Guàrdia Urbana la viabilitat del recorregut. La policia municipal és qui adverteix de si els carrers previstos estan afectats per obres, per activitats al carrer o fins i tot per una altra manifestació. En cas que calgui canviar el recorregut, normalment es fa de comú acord amb els convocants.
La Guàrdia Urbana elabora una agenda setmanal i diària de tots els actes previstos als carrers de Barcelona. La planificació setmanal s’envia a tots els afectats, entre els quals sempre hi ha els autobusos de TMB. Transports Metropolitans de Barcelona també elabora previsions de recorreguts alternatius per a les seves línies. Quan la manifestació talla carrers de manera no prevista, els seus comandaments sobre el terreny s’encarreguen de desviar els vehicles per allà on es pot.
La responsabilitat dels convocants
La llei no castiga els organitzadors d’una manifestació pel fet de no comunicar-la a l’autoritat o modificar el recorregut previst, a no ser que això derivi en “alteracions de l’ordre públic amb perill per als béns i les persones”. Llavors els organitzadors, o aquells que actuïn com a tals, poden ser sancionats amb multes d’entre 200 i 30.000 euros. L’any passat a Catalunya es van obrir 250 d’aquests expedients sancionadors. Això a banda de les responsabilitats penals per les agressions i civils per les destrosses provocades, que s’imputen a l’autor de cada fet o delicte. Per poder fer-ho, la policia s’esforça cada cop més per aconseguir proves que permetin identificar-los.
Els responsables de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra coincideixen a assenyalar que, si bé les manifestacions són cada cop més i més diverses, cada cop n’hi ha menys que acabin amb aldarulls.
