L’any 2010, durant la cerimònia de dedicació del temple de la Sagrada Família amb el papa Benet XVI, es va complir un dels somnis de Gaudí: Les veus de centenars de coristes van ressonar dins les parets de la basílica. “És com una dutxa de so, que t’arriba mica en mica i t’omple”, recorda Juan de la Rubia, organista titular del temple.
16 anys més tard aquell moment tan especial es tornarà a repetir el dia 10 de juny, durant la missa de commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, presidida pel papa Lleó XIV. 600 cantaires ompliran les cantories, els espais, a 15 i 20 metres d’alçària, que Gaudí va dissenyar expressament per a aquesta funció.
Juan de la Rubia, organista titular del temple, i Pere Lluís Biosca, director del cor, han rebut el difícil repte d’imaginar un repertori que, com ja va passar el 2010, impactarà de ple en els assistents i donarà la volta al món. Hi participaran cors d’arreu de Catalunya, entre els quals l’Orfeó Català.
“Es va demostrar que no calia megafonia”
“L’any 2010 es va demostrar que, com va dir l’arquitecte, no calia megafonia”, va explicar al programa Objectiu Sagrada Família, de betevé, el president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps. “Gaudí volia que la música ens elevés cap a Déu i va contemplar tot d’espais des d’on els cantants poguessin suscitar aquesta elevació”, va afegir el teòleg Francesc Torralba, que també va participar en el programa.
Gaudí va imaginar, també, on se situarien els diversos tipus de veu. Sobre l’altar hi anirien les veus blanques, les dels infants. Seguint el traçat interior de les façanes de les naus laterals s’hi situarien el cor de dones (a l’esquerra mirant l’altar) i el dels homes (a la dreta). I, finalment, sobre la porta principal, conegut com el Jubé, hi aniria el cant de les benediccions.
“Gaudí tenia clar que s’havien d’ubicar uns cors elevats perquè tenia aquella visió de les veus llunyanes del romanticisme, en què no saps d’on et ve la font sonora”, detalla Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí. “L’any 1921 ja en va fer un assaig empíric a la Sagrada Família, malgrat no disposar de l’acústica del temple acabat, per veure quin era l’efecte d’un gran cor de masses”, afegeix.
