El 1962 va ser un any molt interessant meteorològicament parlant. El 25 de setembre van produir-se forts aiguats i, només tres mesos després, una nevada històrica va deixar Barcelona i part de l’àrea metropolitana, especialment el Baix Llobregat i el Vallès, paralitzades durant dies. Segons van constatar ‘La Vanguardia’, l’Institut Nacional de Meteorologia i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’episodi de la nevada de 1962 va ser força excepcional, encara que no és impossible que es torni a repetir.
La situació meteorològica dels dies que van precedir la nevada estava marcada per una entrada de vents del nord-est, força freds i secs. Els mapes del temps del dia 22 mostraven un reforçament de l’entrada de vents d’origen siberià, a causa d’un potent anticicló, de 1.032 hPa, situat a sobre de Dinamarca. Això va fer que les temperatures fossin molt baixes a la zona est i centre d’Europa. El dia 22 de desembre de 1962, Barcelona va enregistrar 15,8 graus de temperatura màxima i sis graus de temperatura mínima.
Entre el 23 i el 24 de desembre, l’anticicló es va reforçar fins a arribar als 1.048 hPa i, simultàniament, es va formar una pertorbació, de 1.012 hPa, entre la Cerdanya, Còrsega i el nord d’Àfrica. La forta diferència de pressions va facilitar que, a Barcelona, arribés un fort corrent de vents freds procedents de Sibèria. Durant el matí del dia 24 la ciutat va enregistrar -2 graus i la temperatura màxima d’aquell dia només va arribar fins als 3,2 graus.
Durant la nit de Nadal la pressió atmosfèrica a Barcelona es trobava entorn dels 1.018 hPa i va començar a nevar de forma feble. A les vuit del matí del dia 25 ja hi havia 10 centímetres de neu al centre de la ciutat.
Els vents freds del nord-est van afectar tota la costa catalana durant tota la jornada del 25 de desembre i la humitat també va augmentar a causa de la pertorbació del Mediterrani. Això va desencadenar una forta nevada que es va intensificar en el transcurs de les hores. Segons les dades del Servei Meteorològic Nacional, el Nadal de 1962, a Barcelona es van enregistrar una temperatura màxima de -0,6 graus, una temperatura mínima de -3,6 graus, una intensitat de vent de 35 quilòmetres per hora i una precipitació de 20,2 litres per metre quadrat en forma de neu, que es va traduir en gruixos que anaven dels 46 centímetres de neu al centre de la ciutat als 70 centímetres a l’Observatori Fabra. Les temperatures baixes es van mantenir durant força dies i la neu va persistir durant 10 dies més a la ciutat.
Els gruixos de neu van facilitar que molta gent esquiés per vies avui tan transitades com el passeig de Gràcia, el carrer de Balmes o el carrer d’Aribau i durant la tarda de Nadal, moltes zones de la ciutat es van quedar sense subministrament elèctric, cosa que també va afectar el transport públic de tramvia i trens. L’aeroport de Barcelona-el Prat va estar paralitzat durant quatre dies.
Per treure la neu dels carrers va ser necessària l’arribada de vuit màquines llevaneu procedents d’Andorra. Segons els testimonis de l’època, el recorregut el van fer per Coll de Nargó, Pons i Igualada per arribar a Barcelona i el trajecte del viatge els va suposar 16 hores.
L’alcalde de Barcelona d’aleshores, José María de Porcioles, va rebre la comitiva de les màquines llevaneu, que van entrar a la ciutat per la Diagonal, enmig d’aplaudiments dels barcelonins.
Els registres històrics de la ciutat ens mostren altres nevades importants i alguns climatòlegs creuen que cada 30 o 40 anys es pot produir una nevada tan gran com la del Nadal de 1962. La nevada més recent a Barcelona, la del 8 de març de 2010, va deixar al volant de 20 centímetres de neu.
