Així era l'avinguda del Portal de l'Àngel el 1971, els cotxes disposaven de tot el tram central. La Merceria Santa Anna és un dels pocs comerços tradicionals que queda d'aleshores. El Salvador recorda com arribava amb moto a la porta de la botiga. SALVADOR PEDRET responsable comercial de la Merceria Santa Anna "Veiem que efectivament aquí hi havia la vorera i s'hi podia estacionar." El 1973, l'alcalde Enric Maso va decidir crear una illa de vianants al centre de Ciutat Vella, una idea que els comerciants van rebre malament. JULI GARCIA exenginyer en cap de la Unitat de Circulació "la reacció va ser totament negativa, jo vaig participar en alguna reunió i semblava que ens haguessin de ficar a la presó a tots els tècnics" Una de les condicions dels comerciants va ser que es fessin més aparcaments per als que arribaven al centre amb cotxe. Al Portal de l'Àngel es va començar tallant el trànsit, mentre als carrers del voltant es van començar a fer obres per adequar-los als vianants el 1985. Les del carrer Comtal les van pagar l'Ajuntament, els comerciants i la Generalitat. Un model que es repetiria per al Portal de l'Àngel. Un cop feta la conversió en zona de vianants, les botigues del carrer Comtal van augmentar un 30 % les vendes. Alhora ha permès que hi continuïn vivint veïns i que hi hagi botigues de tota la vida. NÚRIA RAJA vicepresidenta de l'Associació de Veïns i Comerciants del carrer Comtal "Nosaltres valorem molt el veí, fa una ciutat diferent, el comerç el fa d'una manera i els veïns d'una altra, crec que la convivència entre veïns i comerç és necessària." Al Portal de l'Àngel, en canvi, els comerços de sempre ja no hi són. JOAN DELOFEU expresident de Barna Centre "Els enyoro però sé que el món canvia, ja li dic, el valor de cada botiga s'ha multiplicat, i no només al Portal de l'àngel sinó a molts altres carrers." És un èxit comerical, però quan tanquen botigues els ciutadans desapareixen i la zona queda deserta. JULI GARCIA "Estic una mica d'acord que a les nits està massa solitari." Però durant el dia, continua sent un gran pol d'atracció després de 40 anys.

En ple debat sobre la necessitat de reduir el volum de cotxes que circulen per la ciutat, a BTV ens fixem en l’evolució d’una de les primeres pacificacions al trànsit que es va implantar, al voltant de l’avinguda del Portal de l’Àngel. El projecte va començar fa més de 40 anys, i s’emmarcava en el projecte de l’alcalde Enric Masó de 1973 per crear una illa per a vianants a Ciutat Vella. Es va anar implantant progressivament, sobretot amb l’objectiu de promocionar el comerç. Passat el temps ha estat un èxit comercial. Tant, que ara gairebé tots els comerços que s’han instal·lat al Portal de l’Àngel són de grans cadenes, perquè el petit comerç no pot afrontar els lloguers astronòmics.

Fins a 1973, els cotxes disposaven de tot el tram central del Portal de l’Àngel i a cada banda hi havia una vorera estreta. La Merceria Santa Anna és un dels pocs comerços tradicionals que hi queda i que ha estat testimoni de tot el canvi.

Va ser l’alcalde Enric Masó qui va decidir crear una illa per a vianants al centre de Ciutat Vella, una idea que els comerciants van rebre malament. Juli Garcia, que en aquell moment era enginyer en cap de la Unitat de Circulació de l’Ajuntament, recorda que “la reacció va ser totalment negativa, jo vaig participar en alguna reunió i semblava que haguessin de ficar a la presó a tots els tècnics”

Els comerciants temien que els clients desistissin d’anar al centre si no hi podien entrar amb cotxe. Però quan van veure què es feia en altres ciutat europees, alguns ràpidament van veure que aquesta conversió podia comportar avantatges. Això sí, sempre que es fessin aparcaments, tal com diu el qui va ser president de l’associació de comerciants Barna Centre, Joan Delofeu. Es va fer l’aparcament de la Catedral i es va ampliar el de plaça de Catalunya.

La zona de vianants de l’avinguda del Portal de l’Àngel va començar amb el tall del carrer, el 1973. Es feia entre les 11 del matí i i les dues de la tarda i les 4 i les vuit del vespre. A primera hora era essencial que els vehicles de càrrega i descàrrega hi puguessin entrar. A partir d’aquí, a poc a poc s’hi van anar fent actuacions progressivament fins arribar a com és ara, una via pacificada amb prioritat per als vianants.

Mentrestant als carrers del voltant també s’hi van fer obres per pacificar-los. Els primers van ser els carrers Portaferrisa, Cucurulla, Boters i Comtal, era l’any 1985, ja amb el govern de Pascual Maragall. Més tard, el 1987 s’hi van afegir els carrers de Canuda i Santa Anna, i el 1991 es van fer les obres al carrer de Ferran.

Al carrer Comtal els obres les van pagar entre l’Ajuntament, els comerciants i la Generalitat. Un model que després es repetiria per a l’avinguda de Portal de l’Àngel.

Així és com l’avinguda ha arribat a ser el segon carrer comercial més car de l’estat. Segons dades d’aquest mateix any, el Portal de l’Àngel és la via comercial més cara de l’estat, juntament amb el carrer Preciados de Madrid. Es paguen unes 3.180 euros de mitjana per metre quadrat. Ja no hi queden comerços tradicionals, la Merceria Santa Anna és el darrer que hi queda. Ara la majoria de botigues són de grans cadenes comercials. Per als representants de Barna Centre, aquest fenomen no és fruit de la conversió de la zona, sinó de la globalització. El vicepresident de l’associació, Javier Cottet, explica que per potenciar el comerç propi a zones que han assolit un èxit comercial tan destacat, cal que les administracions ajudin a la promoció.

De fet, l’experiència al carrer Comtal és diferents. Hi continua havent veïns i botigues de sempre, tal com explica la vicepresidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer Comtal, Núria Raja.

Un model comercial d’èxit; però, per contra, a la nit, quan les botigues abaixen la persiana, Juli Garcia reconeix que “la zona queda massa solitària”.