(ACN) Un total de 358 persones van demanar ajuda per morir el 2024, un 63 % més que l’any anterior. De mitjana, n’hi va haver pràcticament una al dia. De les sol·licituds rebudes, se’n van aprovar 189, un 73 % més que el 2023, i es van dur a terme un total de 142 eutanàsies, un 51 % més. Són dades de l’informe anual sobre l’aplicació de la Llei de regulació de l’eutanàsia a Catalunya, presentat aquest dilluns.
Els portaveus de Salut creuen que l’increment en les sol·licituds i les prestacions es pot relacionar amb un coneixement cada vegada major de la llei, que va entrar en vigor el juny del 2021, i des de l’associació Dret a Morir Dignament ho atribueixen també a l’augment dels documents de voluntats anticipades (DVA). Aquesta entitat i la Comissió de Garantia i Avaluació demanen insistir en la informació als ciutadans i en la formació als professionals sanitaris.
Un de cada tres sol·licitants mor abans
Durant el procediment per a l’eutanàsia, 121 persones van morir abans de rebre la prestació; això representa una de cada tres que l’havien demanada. Per altra banda, hi va haver 25 denegacions (7 %). Les eutanàsies representen un 0,21 % del total de les defuncions a Catalunya l’any passat.
La majoria de sol·licituds venen de l’atenció primària
Dels 358 sol·licitants de la prestació d’ajuda per morir, més de la meitat eren dones (53 %), amb una mitjana d’edat de 75 anys. Els homes representen el 47 % i la mitjana d’edat és de 74 anys. La majoria de les sol·licituds (62 %) provenen de l’atenció primària, seguida pels hospitals (28 %), l’atenció intermèdia (9,5 %) i les residències de gent gran (0,5 %).
Pel que fa a les persones que finalment van rebre la prestació, un 56 % eren dones, amb una mitjana d’edat de 78 anys, i el 44 % eren homes, amb una mitjana d’edat de 74. L’any passat, es van igualar les prestacions fetes a l’hospital i les eutanàsies al domicili: un 39,5 %. Les prestacions en els centres d’atenció intermèdia van representar un 7 % i a les residències de gent gran, un 14 %.
Les malalties oncològiques, el primer motiu darrere les sol·licitutds
Pel que fa als problemes de salut que originen una petició, les malalties oncològiques són el primer motiu darrere les sol·licituds (24 %), seguides de les neurodegeneratives. En canvi, en el cas de les eutanàsies fetes, les neurodegeneratives són el primer motiu (33 %), seguides per les oncològiques (21 %).
Per demarcacions, de les 142 prestacions del 2024, 109 van fer-se a la de Barcelona; 22 a Girona; 7 a Tarragona i 4 a Lleida.
63 dies de mitjana
L’informe anual presentat aquest dilluns al Departament de Salut recull que el temps mitjà entre la presentació de la primera sol·licitud i la resolució en els casos favorables va ser de 63 dies el 2024, mentre que la mitjana es va situar en els 50 dies.
La durada dels diferents processos és molt variable i, en l’informe, assenyalen que aquest període de temps “depèn, en part, de la voluntat de la persona sol·licitant”. La llei estableix que han de passar un mínim de 15 dies entre la presentació de la primera i la segona sol·licitud, amb l’opció de reduir aquest termini si hi ha un risc considerable de pèrdua de la capacitat del pacient, però no hi ha un màxim de temps per presentar la segona petició.
Més formació per als professionals
La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, ha assenyalat que, a més d’un increment sostingut de les sol·licituds, la valoració de les patologies i situació clínica de les persones que demanen ajuda per morir cada vegada és més complexa. També ha constat que la distribució territorial és desigual i ha apuntat que cal aprofundir en l’estudi de les dades per identificar possibles accions.
Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) de l’eutanàsia, ha posat l’accent en la necessitat de reforçar la formació, el suport i el temps als professionals sanitaris davant una petició d’eutanàsia.
“Se’ns educa per salvar o ajudar a viure. També acompanyem una persona quan mor, però amb l’eutanàsia ens demanen que l’ajudem a morir i això pot crear una sensació de por inicial. ‘Seré capaç de fer-ho bé?’ ‘Hi ha algun problema moral o ètic?’, es pregunten de vegades”, ha reflexionat, per afegir: “El professional també pot necessitar un temps. En qualsevol cas, hi ha estudis que diuen quan els professionals passen de la por a la pau. Senten una pau intensa quan han pogut ajudar una persona a deixar de patir”.
Informar els ciutadans
Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament, ha valorat molt positivament la publicació d’aquest informe i s’ha mostrat d’acord amb les seves conclusions. Vallès ha incidit en aspectes que poden millorar i, en el seu cas, ha posat el focus en la informació als ciutadans sobre la regulació de l’eutanàsia com una prestació sanitària garantida i també sobre el document de voluntats anticipades (DVA), un conjunt d’instruccions que una persona major d’edat escriu sobre el tractament mèdic que vol rebre si ell no pot expressar-se i sobre com s’imagina el final de vida d’acord amb els seus valors.
En aquest sentit, Vallès ha recordat que han incrementat molt els documents registrats en els darrers mesos, sobretot des que es poden formalitzar davant de professionals sanitaris de l’atenció primària. La presidenta de l’entitat ha puntualitzat que, si bé molt poques persones demanaran l’eutanàsia, en aquest document es parla del final de vida, fet que ajuda a “normalitzar” tots els aspectes que l’envolten, entre els quals hi ha l’eutanàsia.
361 processos en gairebé quatre anys
Des del juny del 2021, quan va entrar en vigor la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE), que garanteix a Catalunya el dret dels ciutadans a rebre la prestació d’ajuda a morir, s’han fet 361 prestacions d’ajuda a morir a Catalunya.
