compartir
(ACN/Redacció) Els centres del sistema sanitari públic han registrat 333 reclamacions tipificades com a violència obstètrica del 2022 al 2024, segons dades obtingudes per l’ACN a través de la llei de transparència. El principal motiu de queixa és una atenció inadequada al part (49 reclamacions), que representen el 15 % de les queixes, o la denegació del dret a l’acompanyament (35 reclamacions) que en són el 10 %, entre altres motius.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) va començar a recollir el 2022 les reclamacions motivades per violència obstètrica als centres del sistema sanitari públic. Per anys, s’han presentat 133 reclamacions el 2022, 117 el 2023 i 83 el 2024: un total de 333.
El cas de la Judit: una cesària no indicada per motius clínics
A la Judit, li van practicar una cesària no indicada mèdicament, si bé el seu cas no forma part d’aquest registre perquè va donar a llum en un hospital privat. “Per a ells dilatava massa lent, era divendres i volien marxar”, expressa.
La Judit acaba de rebre l’expedient sancionador del Departament de Salut que li dona la raó sobre com va transcórrer el naixement del seu fill ara fa dos anys després d’un embaràs de baix risc: no va consentir específicament la inducció del part i la cesària no hauria estat indicada per motius clínics. Sobre aquesta notificació, expressa: “És un alleujament. No sóc una histèrica ni m’ho vaig imaginar. Fins ara, quan presentava queixes, era el que jo deia contra la ginecòloga i li donaven la raó per ser la metgessa”.
El Departament de Salut ha obert un procés sancionador per multar amb 6.000 € l’Hospital Quirónsalud Barcelona, que té uns dies per presentar al·legacions. Des d’aquest centre, quan l’ACN li ho va preguntar, indiquen que les dues professionals que van atendre-la ja no hi treballen i manifesten que el cas no representa la manera de l’hospital de gestionar els processos de part.
Queixes anuals als hospitals públics
Pel que fa als hospitals públics amb més reclamacions, cal tenir en compte la relació amb la població i els parts que atenen. El que més n’acumula és l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (38), seguit de tres hospitals de Barcelona, l’Hospital del Mar (25), el Clínic (23) i el Vall d’Hebron (23).
En el cas de l’Hospital Vall d’Hebron i el Germans Trias i Pujol de Badalona, els dos de titularitat pública —de l’Institut Català de la Salut (ICS)—, han posat en marxa comissions de violència obstètrica per treballar per a la prevenció.
Les expertes destaquen la voluntat de canvi
Per a Marta Busquets, advocada i presidenta de l’Associació catalana per un part respectat – Dona Llum, el canvi “més important” que hi ha hagut els darrers anys és més coneixement de la societat d’aquesta realitat: “Quan jo vaig entrar a Dona Llum a través de la meva pròpia experiència, parlaves de violència obstètrica i la gent es quedava molt estranyada”.
La doctora en Antropologia Mèdica Serena Brigidi remarca que el fenomen és “molt més complex” i fa referència a una violència “estructural” i “institucional”. Assenyala que la violència obstètrica té un àmbit físic, amb pràctiques i tècniques com la de Kristeller —que consisteix a fer pressió amb els punys o l’avantbraç sobre el fons de l’úter— que no estan indicades; un àmbit psicològic i emotiu, en què les dones se senten “maltractades”, “infantilitzades constantment” o faltades de comunicació, i un àmbit espiritual, que consisteix en una falta de respecte cap a les creences i les tradicions, i que les dones poden viure amb molta violència.
En la legislatura passada, el govern va impulsar un grup de treball amb diverses expertes i va elaborar el pla per a l’abordatge de la violència obstètrica (2023-2028). “El que realment és significatiu és que les queixes i reclamacions de les dones siguin d’alguna manera escoltades. La possibilitat que hi hagi comissions internes de violència obstètrica als hospitals és una revolució del que Catalunya ha posat en marxa”, destaca Brigidi.
