La policia calcula que el botí que suposadament van obtenir amb aquesta vintena d’assalts és de 312.000 euros, ja que cada rellotge valia entre 500 i 120.000 euros. Normalment eren d’home i de firmes comercials com Rolex, Richard Mille, Audemars Piguet, Patek Phillipe Panerai, entre d’altres. Després de cometre els robatoris, els revenien a través de receptadors al mercat negre de països de l’Orient Mitjà i el nord del Magreb, on hi ha una alta demanda d’aquest tipus de joies.
Dels 27 detinguts, n’hi ha 14 que han ingressat a la presó i tres d’aquests ja estan condemnats per judici ràpid. Entre tots, acumulen 250 antecedents policials i es considera que tenen una alta mobilitat dins la Unió Europea i estan especialitzats en aquest tipus de robatoris. Segons els Mossos d’Esquadra, però, tot i que es dividien en grups d’entre dues i cinc persones, no formaven part d’una organització criminal jerarquitzada que les coordinés. Ara bé, segons ha explicat el cap de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, Pere Pau Guillén, el principal membre era un home vingut de França que anava amb documentació falsa. Quan la policia va poder identificar-lo, van saber que tenia una condemna de cinc anys de presó per aquest tipus de fets a París.
La investigació va començar a finals d’octubre del 2016, després que la policia detectés diversos robatoris de rellotges de gamma alta, principalment als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. En un dels casos, els detinguts van poder ser atrapats “in fraganti”. Malgrat les detencions, hi ha una segona part de la investigació d’aquesta tipologia delictiva que continua oberta.
158 carteristes tenen prohibit entrar al metro
Segons l’inspector Pere Pau Guillén, entre el 2009 i el 2016 els furts a la ciutat de Barcelona van disminuir un 20 %, malgrat que les pernoctacions van augmentar. En aquest sentit, Guillén ha destacat que actualment hi ha 158 persones que estan condemnades per cometre furts al metro i que se’ls ha imposat una ordre d’allunyament que els impedeix accedir-hi. Es tracta d’una nova mesura que va entrar en vigor en la reforma del Codi penal del 2015.
