Era un quart de sis de la tarda d'un divendres, hora punta per fer les compres del cap de setmana quan un cotxe bomba va explotar a la primera planta del garatge. 30 quilos d'explosius, 100 de gasolina i metralla que van deixar un cràter de cinc metres a la planta del supermercat. Les imatges parlen per si mateixes. Els supervivents recorden boles de foc i sobretot molta calor... L'atemptat més mortífer de la història d'ETA va causar 21 morts, la majoria, cremats o asfixiats, 45 ferits i centenars de famílies destrossades, cadascuna amb una tragèdia al darrere. En l'atemptat van morir la germana de la Núri i els seus dos fills de nou i 13 anys. NURI MANZANARES, víctima de l'atemptat d'Hipercor "Ve, em fa un petó, em diu: 'mama que me'n vaig amb la tieta', li dic: 'vale', li dono diners, li faig un petó. Surt la Sílvia i al cap de res d'un minut o dos, entra el Jordi corrent i em diu: 'mama que jo també me'n vaig amb elles'. Dic: 'no queda't amb la iaia', 'no, que me'n vaig amb elles', diu. Va ser l'últim dia que els vaig veure." El suport mutu que s'han donat la Núria i l'Enrique durant els darrers 25 anys els ha ajudat a tirar endavant. Lamenten que en moltes ocasions les administracions els han deixat de banda. "Jo quan em va passar tot això, jo no recordo que ningú em truqués i em digués: 'com et trobes, o vés que et vegi un metge' o que et vinguessin a visitar a casa a veure com estaves, després que ens havien tret tota la vida, els dos fills i la meva germana i lo más gordo es que el Estado, el Ministerio del Interior no nos considera víctimas." La llei només considera victimes del terrorisme les persones que estaven a l'Hipercor aquella tarda. Les seves famílies lluiten perquè es reconeguin les seqüeles psicològiques que pateixen. Les cicatrius no estan tancades, potser per això l'Enrique no vol ni sentir a parlar d'entrevistar-se amb l'autor dels atemptats, fins ara només ho han fet els ferits, mai cap familiar d'una víctima mortal. ENRIQUE VICENTE, víctima de l'atemptat d'Hipercor "Cada una tiene su opinión y es muy respetable la opinión de cada uno pero yo, no se me va a ocurrir al de ETA, al que mató a mis hijos, no se me va a ocurrir de verlo nunca en la vida." La vida va continuar. La Núria no sabia que en el moment de l'atemptat estava embarassada del seu tercer fill. "Nosaltres hem pogut tirar endevant perquè, sense saber-ho, jo estava en estat. I tenim un nen, un nano de 24 anys i mig." "Jo no donava un duro per la meva vida. M'era tot igual i ara, doncs, tens un què per seguir vivint. No oblidem, perquè jo els recordo cada dia, no els pot ni oblidar ni tampoc perdonar, però vaja, vas tirant."
