El dilluns 8 de març de 2010, de bon matí, va començar a nevar a la part alta de la ciutat i, al llarg del dia, la cota de neu va anar baixant fins a la platja. Van caure gruixos d’entre 2 i 10 cm i, a la tarda, les rondes i les principals vies de sortida de la ciutat es van col·lapsar. Els autobusos van tornar a cotxeres i hi havia talls ferroviaris a tota la xarxa de Rodalies i FGC. Molts barcelonins van poder tornar a casa gràcies a les indicacions per Twitter i YouTube es va farcir de vídeos d’un fet tan insòlit a Barcelona. Es recorda com la primera nevada 2.0.

Els meteoròlegs ho havien dit. Esperaven l’arribada d’una pertorbació potentíssima amb una entrada sobtada d’aire fred en altura. El còctel estava servit, però faltava veure si la neu arribaria a nivell del mar. Es va formar una depressió a la Mediterrània que va anar agafant força al llarg del dia. Aquesta pertorbació va impulsar aire càlid i humit procedent del mar que, en barrejar-se amb l’aire sec i molt fred que venia en altura de l’Europa central, va causar les fortes nevades, localment amb tempesta, que van afectar dos terços de Catalunya.

Aquest temporal va deixar diversos centímetres de neu a molts punts de l’àrea metropolitana de Barcelona: 8 cm a Mataró, 12 cm a Granollers, 15 cm a Terrassa… A la ciutat de Barcelona van caure gruixos de 2 a 10 cm de neu, segons el barri, i efectivament els flocs de neu van arribar a la cota 0. A l’Observatori Fabra, 20 cm. Les zones de la regió metropolitana on es va registrar més acumulació de neu van ser el Montnegre (cota 600) amb un gruix de 88 cm i Viladrau, amb 70 cm.

La missió impossible de tornar a casa

La neu sempre és notícia a Barcelona, perquè no és habitual, però aquell dia la informació de més interès va ser la referida a la mobilitat. A partir del migdia, les rondes i les principals vies d’accés i sortida de la ciutat es van col·lapsar. A la ronda de Dalt, la Guàrdia Urbana no hi deixava entrar cap vehicle que no portés cadenes. Davant les dificultats, els autobusos van deixar de circular, primer a la part alta i, a partir de les 16.50 h, a tota la ciutat. El metro va ser l’únic mitjà de transport que va funcionar amb total normalitat, però més ple que mai, i a la nit no va tancar per assegurar que tothom pogués tornar a casa. Les xarxes ferroviàries de rodalia, en canvi, sí que es van veure molt afectades pel temporal de neu, que va fer caure molts arbres sobre les vies.

El nombre d’incidències a Rodalies i FGC era tan gran que semblava que no hi hagués manera d’informar tothom perquè triés l’opció per tornar a casa. Twitter es va revelar com el mitjà més efectiu i, des del BTVNotícies.cat, el vam fer servir per això. També informàvem a través del web, però va caure per l’allau de visites dels ciutadans que necessitaven aquesta informació. Cal recordar que llavors Protecció Civil o Rodalies encara no eren a Twitter. Per això, la nostra tasca, en col·laboració amb tots els tuitaires mitjançant l’etiqueta #nevadabcn, va ser imprescindible.

Una tarda per recordar

Les xarxes socials també van servir perquè tothom pogués compartir les seves imatges de la nevada. Avui en dia, és una necessitat que tenim quan vivim un episodi insòlit que ens agrada ensenyar. Les fotos van córrer per Twitter, Facebook i Flickr (Instagram encara no existia). Els vídeos, per YouTube. El d’uns joves publicistes jugant a cúrling en un carrer del Poblenou on havien escrit “Barcelona 2022” va esdevenir especialment viral. Tothom tenia alguna història per explicar, també l’endemà. Els més grans recordaven la nevada de 1962, molt més important, que ja havia col·lapsat Barcelona mig segle enrere. I tothom repetia la frase: “Aquesta ciutat no està preparada per a la neu”.

La nevada va posar a prova tots els serveis municipals, que estaven avisats que nevaria però no sabien fins a quin punt ni quines conseqüències podria tenir el fenomen. Davant del caos circulatori, l’oposició va demanar responsabilitats a l’alcalde, Jordi Hereu, que es va plantejar si dilluns ja s’haurien d’haver suspès les classes i tancat les rondes. Hereu va argumentar que el Servei Meteorològic de Catalunya no havia previst pas una nevada tan forta i el responsable d’aquest servei va respondre que la meteorologia no és una ciència exacta.

La tempesta política va continuar, però l’endemà la ciutat va començar a recuperar la normalitat. La majoria d’escoles no van fer classe, sobretot a la part alta, més propera a Collserola. Allà, un mes després, els operaris del parc encara tallaven branques d’arbres que havien caigut per la tempesta i el pes de la neu. Durant mesos es va parlar de la nevada del 8 de març, la primera nevada 2.0, que també va quedar gravada per sempre més a la memòria de tots els barcelonins que la van viure.