Aquest dilluns 27 de gener es compleixen 20 anys de l’esvoranc que va canviar la vida dels veïns del Carmel, a Horta-Guinardó. Les obres al túnel de maniobres de la línia 5 del metro al barri va provocar un immens forat d’uns 20 metres de diàmetre i 35 de profunditat que va obligar a desallotjar més de 1.000 persones. No hi va haver cap víctima mortal, però les conseqüències del que va passar encara són visibles. A la plaça on hi va haver l’esvoranc tot just s’hi està acabant de construir un nou bloc d’habitatges protegits i quan estigui enllestit es farà la reurbanització definitiva de la plaça.
Si fa 20 anys no es van haver de lamentar víctimes mortals ni ferits a causa de l’esvoranc és perquè, per sort, hi va haver un primer avís dos dies abans. Hi va haver un despreniment subterrani a la zona d’obres del túnel de maniobres i, per precaució, es van desallotjar els veïns de la finca que va quedar afectada per l’esvoranc. Això va fer que en el moment de l’esfondrament no hi hagués ningú al bloc.
1.200 desallotjats i 230 comerços afectats
En total, es van haver de desallotjar més de 1.000 persones i 230 comerços van tancar les portes. Els dies següents fins a quatre blocs van haver d’anar a terra i molts veïns van perdre totes les pertinences i records personals. El cràter es va omplir amb 15.000 metres cúbics de formigó, es van revisar més de 5.000 edificis i algunes famílies van estar mesos vivint en hotels abans de poder tornar a casa.
La reconstrucció
La Generalitat i l’Ajuntament van establir un punt de control de l’emergència davant l’Espai Boca Nord. Els desallotjats i la resta de veïns del barri afectats van treballar amb les institucions per mirar de solucionar el problema de l’habitatge. Va passar un any fins que veïns i institucions van signar un compromís per tenir els pisos amb garanties de seguretat i amb ascensors. Hi va haver veïns dels edificis enderrocats que van anar a viure a pisos nous, i n’hi ha que van optar per vendre’s el pis a l’Ajuntament.
Tempesta política i pluja de milions
La crisi arran de l’esvoranc va engegar una tempesta política. El llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va reconèixer que l’estudi geològic de l’obra no va ser prou exhaustiu, mentre que l’oposició, liderada per Artur Mas, demanava dimissions. Les acusacions creuades van anar pujant de to fins que Maragall, de nou, va acusar el govern de CiU de cobrar comissions en les adjudicacions d’obra pública en una afirmació que encara ressona: “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3 %”.
La plana judicial es va tancar quan les acusacions particulars, incloent-hi l’Ajuntament, es van retirar. Es desestimava assenyalar un culpable. La factura va pujar a 80 milions d’euros, que van aportar la Generalitat i els contractistes. Les indemnitzacions per a veïns i comerciants van arribar als 10 milions d’euros.
El metro va arribar cinc anys més tard
Finalment, el metro va arribar al Carmel el 30 de juliol del 2010, cinc anys després de l’esvoranc. Va comportar la urbanització de la plaça de Pastrana i d’altres carrers de l’entorn. En un primer moment s’havia situat la fi de les tasques al 2006, però l’esfondrament al túnel de maniobres va obligar a aturar les obres del suburbà durant dos anys.
