El temps ha desgastat elements materials de l'any olímpic, però NO els records de qui els va viure des de l'inici. Aixecada per acollir els atletes dels Jocs, la Vila Olímpica es va pensar per ser un barri més de Barcelona, integrat a la ciutat. 20 anys després, una exposició constata que aquest va ser un model d'èxit que avui els veïns aplaudeixen. La transformació urbanística de la zona va permetre recuperar el litoral per a la ciutat i es va donar vida a un barri amb unes facetes que l'han acompanyat fins avui. JORDI GIRÓ, president de l'AV de la Vila Olímpica "Som un dels barris de Barcelona que la població té més relació entre ella. Perquè les persones que van planificar el barri van pensar que hi havia d'haver espais, espais relativament oberts, relativament tancats, però espais en definitiva de relació del veïnat." Dos dels pares de la Vila Olímpica, Oriol Bohigas i David Mackey, han recordat avui la feina feta per construir el barri. Dissenyar una part d'una ciutat, diuen, passa poques vegades a la vida d'un arquitecte. Amb el pas del temps, miren el barri i en reconeixen errors, però això no tapa tampoc els encerts. DAVID MACKAY, arquitecte i coautor de la Vila Olímpica "Gairebé tots els veïns tenien problemes de goteres, però curiosament els veïns ho van aguantar perquè no volien marxar. Perquè deien que el lloc, és a dir, l'espai públic van dir que era el millor de tot." L'exposició, d'iniciativa veïnal, es completa amb un plànol del barri en què s'han dibuixat itineraris per espais d'interès, parcs i hi han assenyalat els arquitectes de cada bloc. A més, el visitant pot veure en aquest quadre on s'allotjaven, per nacionalitats, els atletes dels Jocs.
Concebuda inicialment com a residència dels esportistes participants en els Jocs Olímpics de 1992, la Vila Olímpica es va aixecar en una zona del Poblenou anomenada Icària. Enguany es commemora el vintè aniversari de la transformació urbanística, que va permetre, a més, recuperar el front litoral per a la ciutat.
El disseny del conjunt i la transformació en barri residencial es van fer de la mà d’un equip d’arquitectes encapçalat per Oriol Bohigas, amb Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech. L’operació urbanística no només va transformar el barri sinó que va suposar la recuperació del front litoral per la ciutat i la creació d’espais de lleure com el Port Olímpic, els parcs del Port i de la Nova Icària i la platja d’aquest mateix nom.
Es van construir 2.048 habitatges, on es van allotjar els atletes, promoguts per dues societats immobiliàries. Pisos que prèviament havien estat comprats i que un cop passats els Jocs Olímpics, van ser lliurats als nous propietaris a partir del primer trimestre de 1993. Des d’aquell mateix any els barcelonins van recuperar també les platges del front marítim de la Vila Olímpica, que s’han convertit en un focus d’atracció. La Nova Icària, el Bogatell i la Mar Bella reben cada temporada milions de visitants.
Capítol a banda és el Port Olímpic, consolidat com a port esportiu i d’escala de les embarcacions que viatgen per la costa catalana.
