La Maria viu en un tercer pis sense ascensor. Té problemes de mobilitat i baixa al carrer només dos dies a la setmana. El seu marit només surt de casa si el ve a buscar l'ambulància per anar al metge. MARÍA CANDELARIO "Por él si que bajaba porque ha sido un hombre que ha andado mucho. Pero ahora está siempre ahí sentado. Estamos esclavizados, se asoma por la ventana, ve a la gente y ya está." A Baró de Viver un 20% dels habitatges no tenen ascensor. En concret, aquests blocs de pisos corresponen a la segona fase de remodelació del barri. Els va construir el Patronat Municipal de l'Habitatge fa 22 anys, poc abans que entrés en vigor la norma que obliga a instal·lar ascensor als habitatges de nova construcció. CATALINA LEDO "Érem joves, teníem 20 anys menys. Però és que ara jo no puc. Estic malament del cor. He de pujar les escales. Ara he anat a comprar i no sé com, perquè ja estic tota cansada." A la porta del costat hi viu l'Evangelina. Té 74 anys. EVANGELINA GALAN "La escalera es que nos mata. Bajar aún, pero subir... tengo que ir parando. Y el peso... antes podía con algo pero ahora... si no fueran mis hijos los que me compran..." Només en aquests pisos, hi viuen 192 famílies que es veuen afectades per la falta d'ascensor. MIGUEL CUBILLAS, Comissió d'Urbanisme de Baró de Viver "Al Patronato le pedimos que haga toda la infraestructura. Que negocien, vía escaleras, vía comunidad... como ellos quieran, el pago de la imposición del ascensor, pero que implanten el ascensor. Moralmente están obligados. Volvemos a decir que los pisos los hicieron ellos y no el barrio." A cadascun dels immobles hi viuen entre sis i 12 famílies. Per això, tot i les ajudes públiques que existeixen per a la instal·lació d'ascensors, el cost de l'obra continua sent massa elevat. Expliquen els veïns que si l'ens municipal no accepta una fórmula de finançament alternativa, molts seguiran contemplant el carrer des de la finestra de casa.
A inicis dels anys 90 Baró de Viver va viure un procés de remodelació urbanístic que va modificar la fisonomia del barri. Molts dels veïns van canviar les casetes baixes, conegudes com a Cases Barates, pels pisos. El Patronat Municipal de l’Habitatge va ser l’encarregat de la reforma, que es va desenvolupar en diverses fases. En els edificis que corresponen a la segona fase no s’hi van instal·lar ascensors perquè, llavors, la llei no hi obligava.
