1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, fet que representa el 17 % de la població catalana. És el que es desprèn de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya elaborat per la Fundació FOESSA i que ha presentat Càritas aquest dijous. Un altra conclusió a la qual s’arriba és que una de cada tres persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic.
L’habitatge, principal factor d’exclusió a Catalunya
L’habitatge és, segons el dossier, el principal factor de desigualtat i exclusió social. L’estudi assenyala que 568.000 llars, on viuen gairebé dos milions de persones, són habitatges precaris. Es destaca, a més, que el 13,3 % de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses del pis, i que el 12,6 % viu en amuntegament greu. Finalment, el 6,3 % pateix tinença en precari (habitacions rellogades, espais ocupats o en procés de desnonament), amb la por de ser expulsat de l’habitatge en qualsevol moment. En conjunt, una de cada cinc persones viu en situació d’exclusió residencial, entorn d’1,5 milions de persones.
Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, ha afirmat que calen polítiques integrals, començant per un pacte d’Estat per l’habitatge, en què “l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari”.
Treballar ja no protegeix de l’exclusió
Raúl Flores, coordinador del IX Informe FOESSA, ha constatat: “Treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4 % de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa i s’hi afegeix un 12,4 % de la població que viu en llars on la persona que mantenia la família es troba a l’atur des de fa un any o més”.
Les dones i les persones migrants, les més perjudicades
L’informe destaca que les dones i les persones migrants són les que pateixen més exclusió: una de cada cinc llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43 % de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75 % si es troben en irregularitat administrativa.
Els perdedors principals són infants i adolescents, ja que un de cada tres pateixen exclusió social. En aquest sentit, Busquets assenyala la prestació universal per criança com a mesura essencial per eliminar la pobresa infantil.
Segons el treball, l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, del 4 % al 16 %. Flores afirma: “Allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”.
