Actualment hi ha una llista d’espera de 1.200 persones a Catalunya que voldrien prendre la pastilla preventiva del VIH, coneguda com a profilaxi preexposició (PrEP), però no hi tenen accés. És la conclusió a la qual arriben des del centre comunitari de detecció de VIH, BCN Checkpoint, coincidint amb el primer aniversari de l’aprovació d’aquest tractament a l’estat espanyol. Ferran Pujol, director del BCN Checkpoint, ha lamentat que “la inversió per finançar la profilaxi preexposició és clarament insuficient”. Pujol assegura que la PrEP “no és només una capsa de pastilles”, sinó que requereix un seguiment mèdic acompanyat d’una sèrie de proves i això “comporta una considerable càrrega assistencial per part dels professionals de la salut“. Actualment a Catalunya hi ha 2.137 persones seguint el tractament de PrEP: el 63% ho fan al Barcelona PrEP Point, el 19% al Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, i el 18% restant a altres centres sanitaris.

Retrocés arran de la covid-19

Segons la direcció de BCN Checkpoint, la pandèmia de la covid-19 ha fet que molta gent no pugui seguir el tractament. “Em preocupa que la tendència torni a anar a l’alça per no poder fer aquesta feina preventiva. No podem permetre que la pandèmia ens impedeixi fer el desplegament adequat”, afegeix Pujol.  Només es fa el seguiment a les persones que ja feien el tractament, però no s’hi ha pogut incorporar cap de nova. A més, una part dels centres hospitalaris que haurien de dispensar la PrEP a Catalunya o bé “no han posat encara en marxa aquest servei o l’han aturat”. Durant el mes d’abril, es van fer estudis per comprovar si aquesta pastilla podia prevenir el coronavirus. 

Desaprofitar el potencial de la PrEP

Durant aquest any la demanda del tractament preventiu ha estat considerable, i s’ha demostrat que la pastilla preventiva pot reduir més de 600 noves infeccions de VIH l’any a Catalunya i unes 3.000 a tot l’estat. Des que es va obrir el BCN PrEP-Point, abans que s’aprovés el tractament, aquest centre va tenir un nombre considerable de peticions de persones que se sabien en risc de contraure VIH i volien accedir a les pastilles. D’aquí que Michael Meulbroek, president de Projecte dels Noms-Hispanosida, asseguri que “si Catalunya no pot donar resposta a aquesta elevada demanda de PrEP, en desaprofitarà el potencial per la seva efectivitat. Des de l’entitat BCN Chekpoint, d’altra banda, valoren positivament la resposta del col·lectiu gai perquè “ha entès que la profilaxi preexposició pot contribuir de forma decisiva a la fi de la sida”.

Possible augment de les ITS?

Algunes de les persones detractores del PrEP afirmen que el fet de confiar-se i deixar de fer servir preservatius farà que augmentin considerablement les malalties de transmissió sexual com sífilis, gonorrea o clamídia. Segons el doctor Pep Coll, per contra, al llarg d’aquests anys s’ha demostrat que això no és així perquè el tractament va acompanyat d’una feina d’acompanyament i diversos cribratges.