(ACN) Un de cada cinc joves espanyols s’està més de dues hores al dia a TikTok, un temps que ja es considera de risc en l’ús de xarxes socials per al benestar cognitiu i emocional. Això és el que apunta un informe fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que s’ha publicat recentment a la revista científica Nature. El document indica que són més noies que nois les que tenen un consum de risc de TikTok. En el cas de les noies, el 24,37 % de les enquestades diu que passa més de dues hores al dia en aquesta xarxa social, mentre en el dels nois és el 15,45 %.
La recerca també estableix una relació entre el temps passat a TikTok i la capacitat per establir límits al consum. Els qui s’estan més de dues hores al dia a TikTok puntuen la seva capacitat per fixar límits amb un 2,93 sobre 5, mentre els qui hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33. L’anàlisi s’ha fet a partir d’una enquesta a 1.043 joves d’arreu de l’estat d’entre 12 i 18 anys.
Continguts que mantenen els rols de gènere
L’estudi també assenyala que els rols tradicionals de gènere es mantenen en els continguts consumits a TikTok per nois i noies adolescents. Els nois consumeixen continguts relacionats amb els videojocs i esports professionals, mentre les noies miren més continguts de bellesa i moda. En el cas de les noies, els cinc continguts més vistos són comèdia, música, moda, bellesa i ball o persones fent playback, mentre en els nois són comèdia, videojocs, música, esports professionals i notícies d’influenciadors o estrímers.
Mònika Jiménez, professora del Departament de Comunicació de la UPF, alerta que hi ha una correlació entre el consum de xarxes i els trastorns de la salut mental. I Mireia Montaña, professora del Departament de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC, afegeix que el fet que les noies consumeixin continguts relacionats amb la moda i la bellesa fa que “s’acostumin a estar més pendents el cos i la imatge” i que els generi més estrès i ansietat que en el cas dels nois, que visionen continguts més “divertits o musicals”.
Mesures per millorar el benestar digital
La recerca conclou que les mesures no es poden limitar al control parental de l’aplicació o a la desconnexió digital. Calen programes educatius per promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per donar les seves famílies de més estratègies d’acompanyament, tot aplicant la perspectiva de gènere. Així, aposta per estudiar la realització d’auditories més freqüents dels algoritmes de xarxes com TikTok per evitar els seus potencials efectes addictius.
Jiménez alerta que els missatges que apareixen a la mateixa aplicació quan se sobrepassen certs llindars de temps són insuficients i cal anar més enllà perquè “els adolescents no tenen aquesta percepció del risc”. Per això, també reclama polítiques públiques per conscienciar la societat sobre l’impacte del consum de cert contingut i educació digital en salut mental. “Massa sovint es passa la pilota a les escoles i no és la solució”, adverteix.
