L’escriptor Álvaro Pombo, nascut a Santander, va visitar el Saló de lectura el 9 de juny del 2004, poc abans d’ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola per ocupar la butaca “j”. Durant l’entrevista del 2004 amb Emili Manzano, Pombo també va parlar de l’última novel·la que havia publicat aleshores, Una ventana al norte, i del seu recull de poesia Protocolos (1973-2003).
La butaca “j” de la RAE
A la primera part del programa, Álvaro Pombo reflexiona sobre la utilitat de la Reial Acadèmia Espanyola. Anuncia que el dia que ocupi la butaca j pronunciarà el discurs Verosimilitud y verdad, en què vol reivindicar que “la veritat és una propietat de la realitat”. Pombo puntualitza que ell entra a la RAE com a “narrador” i que, de fet, és “una estranya barreja de poeta, narrador i pensador“.
Segons Pombo, la RAE tenia aleshores una “voluntat d’ajustar-se al seu temps” i “agafar la llengua com una estructura vivent que acull un munt de coses”. Insisteix que la llengua “és una organisme viu que està assimilant i excretant a la vegada una totalitat de formes”.
Una novel·la a cavall entre Santander i Mèxic
Al Saló de lectura, Álvaro Pombo també va parlar de la novel·la Una ventana al norte, que té com a protagonista a Isabel de la Hoz. Pombo remarca que es tracta d’un personatge real, encara que amb un altre nom, que va ser “una heroïna per la meva mare i les meves ties maternes“, però que ell no va arribar a conèixer. Per aquest motiu, subratlla que ha escrit aquesta novel·la amb “memòries elaborades“, a través d’un “processat previ” que són les “històries contades”.
Sobre el títol de la novel·la, Pombo explica que a Santander “tenir una finestra al nord vol dir anar-se’n de l’olla”. Però aclareix que el més interessant és que això es produeixi només “una mica”, de manera que sigui “una espècie de joc de seny i manca de seny, de sensatesa i sentit pràctic combinat amb el contrari“. La protagonista és una noia de Santander destinada a casar-se amb un noi de casa bona de la mateixa ciutat, però acaba fugint a Mèxic amb un indià. Tot això es produeix en un moment que Mèxic comença a constituir-se en una nació moderna.
L’exaltació de la poesia
La segona part del Saló de lectura dedicat a Álvaro Pombo versa sobre la reunió de la seva poesia en el llibre Protocolos (1973-2003). L’obra compta amb el pròleg de José Antonio Marina, que explica que Pombo de jove volia ser poeta i escriure llibres de lògica material. També parla del “Pombo empantanegat amb la realitat i el Pombo exaltat de la realitat”. L’escriptor santanderí està d’acord amb aquesta afirmació perquè assenyala que “escric novel·les quan vull desglossar un món realment magmàtic i complicat d’analitzar”. Afegeix que, en canvi, “escric poesia en un estat d’exaltació“. Tot i això, matisa que aquestes dues fases “no es corresponen exactament amb la prosa i la poesia, perquè a la prosa també hi ha exaltació”.
