Aquesta setmana hem visitat el Club de Lectura de Poesia de la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda per parlar del llibre Des d’on tornar a estimar, d’en Joan Margarit. I en la nostra breu estada hem après com l’autor reflexionava sobre la poesia com a mesura terapèutica: “Et dóna solucions, t’ajuda a pensar, fer que les coses siguin millors quan et venen molt mal dades, o ben dades fins i tot! […] És com una bona píndola. Però per això has d’estar preparat, has de llegir molt” i no errar la píndola, ens explica en Jordi Villaronga, conductor del club. I ens planteja la següent pregunta: Ens ajuda la poesia?

Així, aquesta és la pregunta que us plantegem aquesta setmana al #ClubDeLecturaRDT de betevé: DE QUÈ SERVEIX LA POESIA?

Podeu participar-hi mitjançant les nostres xarxes socials de Facebook i Twitter, compartint les vostres respostes, comentaris, preguntes, divagacions, poemes… sempre amb el hashtag #ClubDeLecturaRDT. Ens acompanyeu a reflexionar sobre els beneficis de la poesia?

I per trencar el gel, aquí us deixem alguns dels comentaris que ens han brindat al respecte les nostres convidades i convidat, en el darrer capítol de Rius de Tinta, El mirador dels poetes

Mireia Calafell: “No serveix de res, no hauria de servir de res o no ens hauríem de fer aquesta pregunta. Les coses inútils són molt importants. […] M’ajuda a saber en quin punt estic o qui sóc, sabent que demà potser seré una altra cosa. […] Potser això que estic sentint o que em passa o que no sé molt bé explicar d’una altra manera, ho explica o a través d’aquest poema que he llegit o a través d’un poema que escric. Em situa. És una mica una brúixola.”
Laia Carbonell: “Ens fa bategar per tot i per res. Està com en un límit… Per mi, a vegades és importantíssima; però, a la vegada, ningú menja dels versos.”
Josep Pedrals: “Són com abraçades, a vegades, els poemes. De vegades són bufetades. Són accions punyents. […] Tothom està trobant refugi en la paraula, que la pots reproduir mil vegades i no… continua potser tenint el mateix pes… o no!”
Maria Cabrera: “A vegades necessito llegir poesia per parar una mica màquines i les coses que van de pressa; i llegir i rellegir i buscar una mica el significat a poc a poc. Anar a un ritme diferent del que gasto. […] Mirar-me les paraules des d’un lloc en què la forma és tan important […] que hi juga amb el sentit; i t’hi pots enjogassar i entretenir a mirar-ho això. I això a mi… em reposa. O em dóna una pau.”

I a vosaltres? De què us serveix la poesia? #ClubDeLecturaRDT: www.facebook.com/riusdetinta  ///   twitter.com/riusdetinta