A partir d’un objecte aparentment innocent —el got reutilitzable— obrim una conversa sobre greenwashing, consum massiu, buits legals i responsabilitat empresarial. Perquè quan un got que podria reutilitzar-se centenars de vegades acaba convertit en souvenir, el problema ja no és només el plàstic: és tot un model de consum cultural.
“El got reutilitzable és la síntesi del greenwashing en què vivim: ens venen com a solució un objecte que, en molts casos, forma part del problema.”
Durant l’episodi, parlem de la diferència entre reutilitzar i reciclar, de la necessitat d’implantar sistemes reals de dipòsit, retorn i rentat, i de com els macrofestivals han convertit l’experiència musical en un espai d’hiperconsum. També reivindiquem altres maneres de viure la música: festivals a escala humana, amb sentit comunitari, arrelats al territori i amb menys impacte ambiental.
A la secció Estirant el fil, Núria Nubiola comparteix la seva experiència ambientalitzant esdeveniments i posa nom a una sensació massa habitual: l’alienació ecològica festivalera, aquell moment en què entrem en un festival i deixem els nostres valors ambientals a la porta.
Un episodi per mirar més enllà de l’escenari i preguntar-nos: quin model cultural estem alimentant quan consumim música?
