M’agrada com Xavier Riembau mira al continent; ho fa amb una sensibilitat particular i elegant. El seu univers musical africà fa olor a desert i les músiques que es senten són les que estan amagades en altres indrets.
Amb el col·lectiu Finis Africae o com a Diego Armando sempre ha intentat portat aquest univers a la ciutat, des de Mammane Sanni, Mdou Moctar, King Ayisoba, Ayuune Sule o Les Filles de Ilighadad.
A la segona part sentim dues sessions molt particulars de Diego Armando Dj. La primera “El largo viaje por los sonidos del Níger” on barreja les músiques que Javier Mantecón va recopilar en els seus viatges pel Sahel, al més pur estil de Saharan Cellphones, un arsenal musical que difícilment podem escoltar en cd’s, spotify o itunes. S’ha d’emprendre el llarg viatge fins a les costes del Sahara i interaccionar amb les seves gents per posseir una música que no es troba en les tendes de discos
La segona, “Trencat amb els imaginaris colonials”, és una selecció va rescatar sons de Mali, Angola, Nigèria, Camerun, Costa d’Ivori, Congo… Un recorregut per la geografia musical del continent de passat a present, de nord a sud i d’est a oest: clàssics de l’electrònica, músiques retro, hiphop, blues, afrobeat… En el temps que ens va acompanyar vam poder sentir (sense deixar de costat el afrobeat de Fela Kuti), el piano de Emahoy Tsegué-Maryam Guèbrou, l’electrònica de Francis Bebey, el soul de William Onyeabor, el hiphop de Xplastaz o alguns arxius sonors d’artistes desconeguts i omnipresents en l’actualitat.
Escolteu el programa sencer aquí:
1a part
2a part
