A ‘Quanta, quanta IA!’ parlem de com funciona la intel·ligència artificial ubiqua, que és la que s’integra de múltiples formes a la nostra vida quotidiana. En l’àmbit urbà, la trobem a les “ciutats intel·ligents”, com Barcelona, amb múltiples exemples: sistemes de monitoratge de consum d’electricitat i aigua i llum que envien dades a un servidor central. El sistema de sensors dels ajuntaments per controlar el trànsit i si cal, canviar la prioritat semafòrica. O bé, els mateixos sensors de Google —que són els nostres mòbils— per fer el seu propi mapa de trànsit. La base de les ciutats del futur serà la integració de totes aquestes IA de forma coordinada.
la IA ubiqua és aquella que tenim la sensació que es troba per tot arreu, amb múltiples aplicacions”
La IA distribuïda “es basa en el desenvolupament de solucions distribuïdes per a problemes complexos”, segons Javier Vázquez, professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador del centre de recerca de la UPC en intel·ligència artificial, l’IDEAI. Per exemple, sistemes de conreu amb sensors de temperatura i humitat que activen el sistema de reg en funció de les dades, plantes industrials on robots interactuen i col·laboren amb diferents tasques amb els humans o ciutats amb taxis autònoms.
L’expert: Javier Vázquez
- professor titular de la UPC i investigador de l’IDEAI
- la seva recerca se centra en sistemes computacionals distribuïts
- mecanismes de control i monitoratge
- modelatge de valors i normes socials per a sistemes computacionals