compartir
Si mai heu tingut una emergència mèdica a la nit i us ha vingut a atendre un metge del SEM, té molts números que fos Toni Prieto. Fa 30 anys que treballa al Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya i en fa els mateixos, 30, que ho fa sempre de nit. N’ha de vist de tots els colors: “Pot ser una nit plàcida en què tothom s’ho passa bé però també n’hi ha que són complicades”. La d’avui justament no serà tranquil·la.
De veterans com Prieto, la nit de Barcelona n’és plena. N’hi ha en el taxi, com Clara Ceballos, que fa 16 anys que treballa en horari nocturn; els mateixos que el farmacèutic Albert Aguirre o que Carles Gispert, més conegut als clubs de la ciutat com a Mr. Majestyk, el nom artístic d’aquest DJ. Són només algunes de les moltes cares que té Barcelona quan la majoria dorm, són els protagonistes de la ciutat “quan es fa fosc”.
Els protagonistes del reportatge, en acció
Una nit més viva que mai
A més de compartir horari, la majoria coincideix a dir que l’activitat nocturna a Barcelona ha anat a més, sobretot després de la pandèmia. Ho confirma també que negocis com el centre majorista Makro de la Zona Franca obri ara 24 hores, o xifres com la de passatgers del NitBus. El 2024 va superar els 10 milions, un 40 % més que dos anys enrere.
Albert Pruna és conductor d’aquesta xarxa titularitat de l’AMB que arriba a 18 municipis metropolitans. Al bus hi transporta tant joves i turistes de festa com treballadors que acaben o comencen la jornada. “M’han intentat robar o m’han tirat coses a la mampara, però també hi ha habituals que et porten un entrepà i un suc perquè esmorzis quan acabis la línia”, explica.
Dues setmanes en una: amb oci nocturn o sense
Aquest contrast entre habitants de la nit es fa més evident encara segons el dia de la setmana. De diumenge a dimecres predominen els treballadors; de dijous a dissabte s’imposa l’oci nocturn, fins al punt de modificar la feina i les rutines de la resta de sectors. L’exemple més clar són els dispositius policials.
“A partir de dijous prioritzem molt les zones on es concentra aquest oci”, explica Toni Pérez, inspector dels Mossos d’Esquadra. Una de les que els dona més feina és el front marítim, sobretot a l’entrada i sortida de les discoteques. “S’ajunten cultures de tota mena, cadascú amb les seves normes. També ara l’oci és més intens i potser més incívic“, sentencia.
Menys opcions per sortir de festa
Una altra cara de la festa són els que la gaudeixen, tot i que cada cop menys. “A poc a poc, a Barcelona han anat retallant els ambients que més ens agraden”, assegura Juan Álvarez, que ha quedat avui amb amics per anar a Razzmatazz i ballar al ritme de Mr. Majestyk. El DJ hi punxa habitualment però també és resident en sales com Moog o La Terrrazza i abans a Jamboree, Apolo, etc.
Com a veu acreditada en el sector també confirma que “s’han tancat molts clubs o han canviat per un gènere diferent”. La companya d’escenari avui, Siria DJ, apunta un canvi de perfils: “Ara la gent que surt de nit és ultrajove i entre els més grans s’ha posat de moda els vespreigs”.
No tothom ha vingut aquesta nit a Razzmatazz per la música, també per vetllar, per exemple, per la seguretat. A l’equip de controladors i auxiliars avui només hi ha una dona. “En total som dos a l’empresa”, puntualitza Laura Martínez. Encara no fa quatre anys que s’hi dedica però ja ha comprovat què vol dir ser dona i treballar en l’oci nocturn: “M’han arribat a denigrar, a pensar que era un acudit”.
“Com a dona, el millor per mi és que no hi hagi ningú al carrer”
Menysteniments com aquests han anat desapareixent en el món del taxi, segons l’experiència de Clara Ceballos. Però això no li ha estalviat situacions incòmodes amb passatgers homes: “Més d’un cop he hagut de dir ‘fins aquí arribem, s’ha acabat la carrera'”. La seva jornada comença sobre les 4. Això vol dir sortir de casa cada dia de matinada i caminar sola, amb els carrers deserts, fins al pàrquing on té el taxi.
La nit dels que no tenen on passar-la
Més enllà de ser hàbitat professional per a moltes persones, la nit és també un hàbitat personal per a aquells que l’han de passar al carrer. Més de 1.500 persones dormen al ras a Barcelona. Per això, una bona part dels serveis nocturns del SEM hi tenen a veure.
De fet, de les tres sortides que ha fet la unitat del doctor Prieto només al principi de la nit, en totes tres els pacients estaven en situacions de vulnerabilitat; en algun cas, com en l’últim, agreujades a més pel consum de drogues, fins al punt de debatre’s entre la vida i la mort. És l’altra realitat de la nit de Barcelona.
