Afegeix betevé com a font preferidaDos anys de recerca arqueològica han revelat un dels secrets més ben guardats del monestir de Pedralbes. Mai fins ara no s’havien obert i estudiat en conjunt les tombes dels primers anys del cenobi, del segle XIV, inclosa la de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir. Una investigació que combina ciència i història ha documentat per primer cop totes les restes conservades i betevé ha tingut accés exclusiu al projecte. ‘Pedralbes: despertant la reina’ (Punt de fuga) segueix de prop el moment d’obertura de tots els sepulcres, descobreix què s’ha trobat a dins i revela les primeres conclusions d’un estudi ple de sorpreses i interrogants.
Una ocasió excepcional d’apropar-se al segle XIV
La recerca s’ha fet coincidint amb el 700è aniversari de la fundació del monestir. “Si volíem aprendre més d’aquell moment, ens va semblar que les restes de les persones que van fundar-lo ens podien donar informació”, explica Anna Castellano-Tresserra, directora del Museu Monestir de Pedralbes. El conjunt de tombes medievals, repartides entre el claustre i l’església, és un cas excepcional.
A diferència d’altres monestirs en què les necròpolis han estat espoliades al llarg dels segles, aquesta s’ha mantingut “intacta”. L’arqueòleg Josep Maria Vila, un dels directors del projecte, destaca que “era una oportunitat d’estudiar les característiques físiques d’aquestes persones i també de tot el que envolta la gestualitat funerària i els sistemes d’enterrament en aquest tipus de comunitats“.
Monges, nobles i una reina: retrat de l’elit medieval
En total són vuit les sepultures que s’han exhumat. A més de la d’Elisenda de Montcada, s’han obert els ossaris atribuïts (segons els epitafis) a les dues primeres abadesses, a tres monges i a dos nobles laïcs enterrats a l’església. De fet, també les religioses enterrades pertanyien a algunes de les famílies nobiliàries més importants de Catalunya. “Però no en sabíem gaire cosa més que els cognoms i la data de la mort”, aclareix la responsable de col·leccions del monestir, Carme Aixalà.
Les vuit tombes exhumades per a l’estudi
Buscar o confirmar relacions de parentiu és un dels propòsits de la investigació, que inclou anàlisis d’ADN. La recerca, però, abasta molts més àmbits. Un dels principals és l’estudi antropològic de les restes, dirigit per la professora Carme Rissech i del qual s’obtenen dades com el sexe, l’edat, possibles patologies o detalls sobre l’alimentació.
L’estudi científic, sense sortir (gairebé) del monestir
Aquest examen de les restes s’ha fet excepcionalment al mateix monestir, seguint la voluntat de les monges clarisses que hi van viure fins al 2025. La comunitat, que ha custodiat les tombes durant segles, va demanar que les restes no sortissin del cenobi i per això s’ha treballat en un espai adaptat com a laboratori provisional. Només en alguns casos, com el de la reina, s’han portat restes a l’Hospital del Mar per fer radiografies o TAC.
També s’han analitzat fora mostres de tèxtils o de vegetació, entre altres. Hi han participat universitats com la UB o la Rovira i Virgili, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i altres institucions científiques, també de fora de Catalunya. Els resultats complets de tots els estudis i analítiques es coneixeran el 2027, però les obertures i els exàmens de les restes ja han revelat moltes informacions rellevants.
Ossos, fardells i una caixa de fusta de fa sis segles
Les exhumacions, codirigides pel restaurador i conservador Javier Chillida, van començar la tardor del 2024. Prèviament s’havia confirmat, fent unes endoscòpies a les tombes, que es tractava d’ossaris amb restes esquelètiques traslladades des d’un primer enterrament. En alguns casos, com el de les tres monges, els ossos estaven embolcallats en fardells d’una roba que recorda l’hàbit de monja. Al sepulcre de la reina hi havia una caixa de fusta.
S’ha trobat diversitat de dipòsits de les restes
Elisenda de Montcada torna a veure la llum
L’existència de la caixa es coneixia ja per una obertura prèvia l’any 1931 i se sabia que, dels dos frontals que té la tomba (a l’església i al claustre), era en el del claustre. La primera sorpresa, en treure-la del sepulcre, va ser el bon estat de conservació, fins al punt de dubtar que fos original. Les analítiques que s’han fet de la fusta han esvaït la incògnita: la caixa de la reina és medieval.
L’obertura, que es va fer en presència de dues de les últimes clarisses de Pedralbes, ha servit també per comprovar que les restes de la fundadora van rebre un tractament diferenciat, col·locades entre un teixit que recorda al cotó fluix. L’estudi dels ossos ha revelat, a més, que va morir cap als 70 anys, que era alta per l’època (més d’1,60 m) i que patia una malaltia metabòlica associada a una “massa bona alimentació”. També s’han trobat evidències, per alguns fragments de tèxtils conservats, que va ser enterrada amb hàbit de monja, tot i que mai va professar.
Enterraments múltiples, restes momificades i una abadessa que no hi és
Al marge de la reina, la recerca ha constatat una gran varietat de restes i de maneres d’enterrar. A les vuit tombes obertes, en conjunt s’han acabat trobant restes de fins a 25 individus. Especialment sorprenents han estat les osseres atribuïdes als nobles Artau de Foces i Ròmia de Sarrià, on han aparegut ossos de diversos infants i dones joves, algunes amb restes momificades abundants i, fins i tot, amb la cabellera conservada. La interpretació és que es tracta de panteons familiars.
També molt inesperat ha estat el cas de Francesca Saportella, segona abadessa de Pedralbes i mecenes de les pintures de la capella de Sant Miquel, el patrimoni artístic més important del monestir. La seva és un exemple clar de tomba queha estat oberta “modernament”, ja que s’hi han trobat molts materials d’èpoques diverses i restes d’almenys nou persones, entre les quals quatre cranis d’home o un tronc momificat de dona amb restes d’un fetus a la pelvis. No hi ha rastre de l’abadessa.
La recerca culminarà posant cara a la reina el 2027
Intentar explicar troballes com aquesta és una de les qüestions pendents per culminar tot l’estudi d’aquí un any. S’ha de concretar també la cronologia, per exemple, d’algunes peces tèxtils o de paper, i sobretot falta conèixer els resultats de les proves d’ADN. Se n’està analitzant finalment el de sis individus, els que estaven dipositats de forma individual i ben identificable. En el cas de la reina, es buscaran, a més, detalls com el color dels ulls o dels cabells per fer-ne una reconstrucció facial. Després de “despertar la reina”, serà el moment de revelar el seu rostre i a betevé ho tornarem a explicar en un pròxim documental.
