Més de 1.800 alumnes catalans han denunciat haver patit bullying o assetjament escolar aquest curs, segons xifres del Departament d’Educació. Cada cop se’n detecten més casos i la violència escolar continua sent un dels principals reptes educatius del sistema, que evidencia la necessitat d’enfortir els recursos i el personal als centres per fer-hi front. Uns reptes que centren el reportatge ‘Marcats pel bullying‘, que s’emet aquest dissabte al Punt de Fuga, de betevé.
Dos joves, el Brian Giner i la Judith Aliau, hi detallen amb dolor les seqüeles físiques i psicològiques que provoca —depressió, ansietat, trastorns alimentaris— però també com ha marcat la seva vida adulta. “Jo no soc com una dona normal de 25 anys, em sento atrapada en la nena de 13 anys a qui van maltractar”, explica, la Judith.
De l’agressió a l’activisme
Malgrat això, tots dos han reconvertit el trauma en una oportunitat de creixement com a activistes contra l’assetjament a través de diferents espais. La Judith, des dels seus perfils socials, i en Brian, com a divulgador a YouTube. També en el seu dia a dia treballant a l’institut i al llibre que ha escrit, Tocat però no enfonsat.
“Jo faig contingut per ajudar. Si algú que pateix i em veu ha de saber que si jo ho he pogut superar, tothom pot sortir-se’n”
Tots dos coincideixen en el fet d’haver-se sentit menystinguts als centres educatius quan van denunciar abusos i agressions. Les entitats subratllen que les famílies se senten poc escoltades i els testimonis, qüestionats. “El protocol actual, diguem-ho clar, no funciona i cal replantejar-lo”, explica Carmen Cabestany, presidenta de NACE (No al Acoso Escolar). Denuncia que als centres l’assetjament encara és un tema tabú i que sovint s’amaguen els casos que hi ha de bullying i no s’obre el protocol perquè tenen por que això malmeti la imatge del centre.
“Als centres no els interessa que surtin casos perquè en perjudica la imatge. I, per això, un ho nega, l’altre dissimula… El protocol no serveix i cal dir-ho amb contundència”
En la mateixa línia, des de l‘Associació Catalana de Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE) reclamen la intervenció d’un agent extern per avaluar casos d’assetjament i dictaminar sancions. “L’escola no pot ser jutge i part, no pot ser objectiva, cal una intervenció de fora professional”, explica Meritxell Plana.
Hi coincideix l’Eva Saura, jurista i mare d’una adolescent que pateix bullying: “Els mestres no tenen la formació jurídica suficient per desplegar un protocol i, a més, una intervenció externa seria millor, amb un grup de diferents professionals pluridisciplinars que anessin de centre en centre fent la recollida d’informació i dictaminessin com actuar”, explica.
Cal una avaluació externa?
El Departament d’Educació, però, descarta aquesta intervenció externa i defensa la feina que fa la USAV (Unitat de Suport i Atenció a les Víctimes), un equip de 20 professionals que aborda la violències escolars i assessora els centres i al qual poden recórrer les famílies.
La Roser Cervera, subdirectora General d’Orientació, Participació i Benestar de l’Alumnat del Departament d’Educació marca com a prioritat combatre l’assetjament i destaca que en l’ultima dècada s’ha intensificat la formació i sensibilització dels docents i que la unificació del protocol ha permès que la prioritat número 1 sigui protegir l’alumne davant qualsevol tipus de violència.
L’auge del ciberassetjament
En els darrers anys, a l’assetjament clàssic(psicològic i físic) s’hi suma el ciberassetjament a través de les xarxes socials, amb amenaces i difusió d’imatges privades. Un dels nous cavalls de batalla són els stickers, les fotos manipulades de companys o professors que es comparteixen a través de WhatsApp i que sovint són ofensives o burlesques. Els xats de l’ESO en van plens.
Els Mossos d’Esquadra fan tallers a escoles i instituts per recordar que difondre imatges personals pot ser delictiu i que a partir dels 14 anys els adolescents ja són imputables per llei i, per tant, poden ser denunciats. L’objectiu, però, és pedagògic, que els menors aprenguin a fer un ús segur de les xarxes socials i d’internet, i no fer difusió d’imatges alienes.
La prevenció, clau
La mirada educativa marca el dia a dia de l’Institut Front Marítim, un degà en la lluita contra l’assetjament escolar. Ara fa 15 anys va impulsar el programa propi Tutoria entre Iguals (TEI), que és pioner i que s’ha demostrat que és eficaç per prevenir l’assetjament escolar. L’orientador del centre, Xavier Bastos, explica que la clau és la convivència i parlar-ne: “L’alumnat ha de saber que si ells no volen que hi hagi assetjament, no n’hi haurà”.
Els “experts” en assetjament escolar van confondre "protocol" amb "expedient". Un protocol no se inicia davant d’un cas, sinó que ja existeix des de que es va aprovar, el que s’inicia és un expedient. D’altre banda en cap moment aquests “experts” van parlar que quan s’ha identificat un alumne que ha agredit físicament o psicològicament a un altre alumne, el que cal fer és castigar-lo i fer-lo públicament perquè tothom vegi i entengui que assetjar a un altre no està bé i comporta conseqüències. Tampoc van dir que hi ha més assetjament perquè les víctimes ja no poden recorre als professors per tal que els protegeixin, donat que aquests ja no són un referent d’autoritat, perquè veuen que molts no son respectats per l’alumnat i no passa res. Tampoc van dir que a aquesta situació s’ha arribat perquè molts pares donen la raó als fills i critiquen al professorat en casa, inclòs van als centres a queixar-se i moltes vegades els equips directius i els inspectors donen la raó al pares i no als professors. El que aquests “experts” van defensar és que ells sí sabien el que calia fer, que el Departament els hauria de contractar per donar cursos de prevenció de assetjament escolar al professorat i inclús que el millor seria posar un expert en assetjament en cada centre. En conclusió, fins que no es retorni al professorat l’autoritat per a posar sancions no se solucionarà res.