(ACN) Aquest divendres es compleix un any des que l’Audiència Nacional va empresonar de manera preventiva la plana major del govern de la Generalitat.

El 2 de novembre del 2017, la magistrada Carmen Lamela havia citat el govern en ple, que el 27 d’octubre havia estat destituït pel 155. Ja no van comparèixer al tribunal Carles Puigdemont ni els exconsellers a l’estranger. La resta, encapçalats per l’aleshores vicepresident Oriol Junqueras, van presentar-se davant de la magistrada que va ordenar presó per a tots ells.

L’única excepció va ser Santi Vila, que va poder sortir en llibertat l’endemà amb una fiança de 50.000 euros. Al desembre –i amb la causa ja al Suprem- tots van sortir en llibertat provisional menys Joaquim Forn i Oriol Junqueras, però per poc temps, ja que un cop processats per rebel·lió el jutge Pablo Llarena va tornar a empresonar Romeva, Rull, Turull (que era candidat a president) i Bassa.

Alliberaments al desembre

Un altre dels moments importants de tot el procés judicial es va donar el 4 de desembre. Llarena citava a declarar per primer cop els líders independentistes després d’assumir la causa. Va acordar deixar en llibertat provisional la gran majoria d’ells, mantenint només en presó per als Jordis, Junqueras i Forn. Va fixar fiances per a la resta d’exmembres del govern i per a Forcadell, que, en les hores següents, van poder abonar-les gràcies a la caixa de solidaritat i sortir en llibertat.

Calendari del judici del procés

La Sala Penal ja ha confirmat la instrucció feta per Llarena i ha obert judici oral contra els líders independentistes. Asseurà al banc dels acusats Junqueras i 17 persones més. El calendari que està sobre la taula és que el primer judici sigui el del Suprem i que comenci al gener. La previsió és fer sessions de matí i tarda, amb la intenció del Suprem que el judici es faci al més ràpid possible.

En canvi, les defenses optaran per allargar al màxim els procediments. Això pot fer que el judici coincideixi amb la campanya de les eleccions municipals de maig, un fet que faria que la sentència es conegués després dels comicis, ja que és una norma no escrita en la justícia no donar a conèixer decisions importants en períodes electorals.

Un cop celebrat el judici al Suprem i amb sentència dictada (que serà ferma), es faria el judici a l’Audiència Nacional contra Trapero, Laplana i l’excúpula d’Interior.